Un canvi sobre rodes

Dilluns al mati ens llevem amb una sola idea al cap , anar a buscar la furgoneta , la nostra nova casa.

Despres d'haver recollit l'equipatge a l'aeroport , ens vam trobar amb la dona de l'empressa de lloguer. Durant el cami cap al poble on es trobava l'empressa, la dona en va culturitzar, potser en algun moment una mica massa, del pais i la seva historia.

Un cop amb la paperassa feta i unes poques lliçons de com funciona el trasto, ens dirigiem a provisionar-nos a un supermercat.

Avans d'aixo ens hauriem d'alimentar i vam acabar en un restaurant amb una estetica molt americana. Ho podeu jutjar vosaltres mateixos.

Un cop amb les compres l'estomac ple i les compres fetes ens dirigiriem a buscar un lloc on aparcar i passar la nit. El millor que vam trobar va ser una zona residencial propera a Fort Langley, on ens fariem el primer sopar a la carabana.

El següent dia ens vam dirigir a un dels llocs que ens havien aconsellat en Patrick i en Chris, Lynn Canyon, que estava aprop de casa seva i ens el volien ensenyar. De cami ens vam parar en un llac d'un poble a les afores de Vancouver. Una passejadeta, ja que aquell dia no haviem caminat res, i com no un paissatge increiblement poblat d'animals per estar al costat d'una gran ciutat.

Arribariem cap a l'hora de dinar a Lynn Canyon, North Vancouver. Mentre acabavem de dinar van arribar en Chris i en Patrick.

Vam estar veient uns capitols de South Park amb ells a la furgoneta ja que ells tambe eren uns grans fans. Com no, haviem d'anar a veure el barranc que teniem alla al costat. Tot era una pasada i desde el pont penjant que l'atravessava en Chris ens anava explicant tots els llocs desde on la gent saltava a l'estiu.

Despres de voltar un rato per alla, vam decidri acostar-nos una mica mes a l'aigua a fer un caneló.

Mentres estavem alli, un amic seu va apareixer fent el cabra per les pedres. Es veu que aquest noi esta tot l'estiu alla saltant sense parar, era com estar al pati de casa per ell.

Despres d'una crugida monumental, que casi no podiem parlar en angles, i rien com si tinguessim 15 anys, vam tornar a la forguneta on ens esperava un capitol que ens haviem deixat a mitges. Llet i galetes ens van acompanyar. El dia va acabar aprop de casa seva amb una mica d'herva a les butxaques.