domingo, 13 de mayo de 2012

All polar bears are left handed

                                       

Per peticio popular , he tornat ha acitvar  el blog , Ja fa temps desde la ultima vegada que hi vaig escriure .
Desde lo de Eivissa ja han passat dos anys sencers . La veritat que si tinc algo de temps e acces a internet , faria un petit resum del que ha passat desde llavors , pero de moment ens centrarem en el present . Ara mateix , diumenge dia 13 de maig de 2012 estic a Split a Croacia . 


La majoria dels que lleguireu aixo ja sabeu perque estic aqui , pero ho explicare de totes formes , Despres de un parell de temporades d'esqui , i un estiuet donat rienda suelta a la meva inmaginacio , aquest estiu sentia que era hora de possar els meus esforços i dedicacio a ajudar a altres persones .
Aixi que vaig decidir de buscar alguna cosa a fer que complìs els seguents requisits : Poguer passar l'estiu fora de casa , ajudar el algun projecte a canvi de menjar i allotjament , aprendre una nova llengua , coneixer mes gent i sobretot intentar treure els diners de la equacio , es a dir , dependre d`ells lo minim possible . Dons be , dit hi fet ! Gracies a una Pagina web anomenada Workaway , Vaig trobar exactament aixo .



El projecte en el cual em trobo enbarcat ara mateix es bastant peculiar , anar a una illa de 6km2 per tal d'ajudar amb un eco-projecte , tant de neteja i construccio de refugis a la illa i tambe per fer de guia turistic.
Encara no en tinc gaires detalls , i fins d'aqui una setmana que em trobi amb els jefes del projecte no sabre exactament la feina que em tocara fer . Pero ara com ara ja em va be .


Be i ara aqui em teniu , a croacia , preparat per passar l'estiuet per aqui , la primera cosa que em va sorpendre al arribar va ser que els voltants de la ciutat , son extraordinariament semblant a barcelona o Sant fost , vaja que les cases semblen les mateixes . 

El primer parell de dies els vaig passar a un Hostel al vell mig de Split , aqui el teniu , no estaba malament pero ara estic en un de millor . 

                                                          

El desti va fer que alla , a la meva habitacio nomes entrar conegues a en Liam , un australiá , amb el qual vaig conectar de seguida , ja que semblava que tenia una actitud molt semblat en quan a com afrontar la vida, Amb un somriure i la ment oberta . La primera nit  , quan acabava d'arrivar bem fer un petit vol per la ciutat i al dia següent el vam passar plegat fent de turistes .


La veritat que el dia acompanyava i vam poguer disfrutar d'un gran dia de platjeta i turisme a patita


Per dinar  , mmmm. Amanida de formatges de la terra i Nyokis amb carn estofada . Uuuu yeah


El centre del casc antic es impresionat amb una gran cantitat de carrers estrets , que formen un laberint , que faria les delicies de qualsevol ser del medievo .


I per la nit musica en directe als carrers de la ciutat , un parell de birres , bona musica i bona companyia





Alla ens vem quedar filosofant sobre la vida , fins a altes hores de la matinada ,  compartint coneixement i aprenent un de l'altre , encara que el que aprenguis sigui , que tots els osos polars son esquerrans .


Al dia seguent ens despediem ja que ell continuava amb el seu viatge , va ser curt pero intens .


Ara tornava a estar sol pero amb un somriure , ja que el present que m'estaba creant era d'allo mes interesant .


El dia següent el vaig vaig anar a buscar el nou Hostel al qual passaria la setmana , gracies a una amiga de Couchsurfing vaig poguer trobar-ne un  ben baratet, i que semblava mes un pis que no un hostal i de moment era tot per mi . Juo juo juo . Aqui en teniu un parell de fotos .



A la ciutat hi ha un mercat permanent on tothom qui vol i pot vendre coses , hi ha molts pajesos i gent que que hi te les seves paradetes , es tota una experiencia perdre-s'hi , per comprar productes de la terra .



i despres de dinar .. a fer-se un banyet en el mar baltic , pero l'aigua encara estar força freda .


Be , ja veieu que encara faig tantes o mes faltes d'ortografia , pero mentres tothom ho entengui , ja esta be , a que si .

No se si al final podre fer gaires mes entrades del blog ja que a la illeta a on vaig , no se si tindran Internet .
De moment us dono un petit tastet i ja veurem com va .

Una abraçada a tots i espero que tingueu tanta sort com la que jo tinc .

 La sort sempre esta alla , per les persones que la saben veure . 
NAMASTE .