Despres de recoperar-nos de la festa d'any nou, haviem de fer el nostre ultim viatge amb la flago. Eren uns 300 km de carretera. Aquest cop atravesariem un del parcs naturals que encara ens quedava per veure.
Vam sortir de bon mati per arrivar a Calgary a mig dia, on netejariem la furgoneta i la deixariem a punt per a retornar-la.
A més vam trobar una molt bona conexió i vam estar absorvint-la durant tota la tarda.
Un ultim sopar, rememorant els moments viscuts a la forgoneta i ultima nit que pasariem dormint en sac. ( bueno, com a minim durant una llarga temporada ).
Ara si que ens quedava poc, nomes haviem de fer una recta desde on estavem dormint fins la nostra ultima parada al volant de la furgoneta.
Un cop alla vam dir adeu a la frago i ens van portar al aeroport de Calgary a on ens esperava un transport que ens portaria de nou cap a Panorama . El cami va ser llarg pero no podiem esperar a entrar a la que seria la nostra nova casa durant els propers 4 mesos .
A les 7 de la tarda tornavem a estar a Panorama i despres d'agafar les claus ens vam dirigir a la habitacio .
" quina emoció... quina emoció... "
Al obrir la porta ens vam trobar molt mes del que ens esperavem .
Un apartament amb tot tipus de luxes inclos servei d'habitacions , dret a jacuzzi , piscines calentes , gimnas , vaja que despres d'haver passat els ultims dos messos en una furgoneta , aixo era el Rich per nosaltres . Per nosaltres el simple fet de poguer pendre una dutxa i que de l'aixeta sortis aigua ,ens feia sentir afortunats .
Per celebrar aquest nou estil de vida l'Oscar va fer un canvi de look
Ara tot era fantastic ja que nomès ens teniem que despertar cada dia , agafar l'ascensor i ja estavem a peu de pistes , sense preocupar-nos de res mes que esquiar .
Al cap d'un parell de dies va apareixer el nou fitxatge , en Nacho , un madrileny amb el qual compartiriem l'apartament durnat la resta de la temporada .
El Nacho es un noi al que li encanta practicar el freeride amb els seus esquis. Tota l'estona estava buscant llocs per els voltants per on tirarse i roques per saltar. Vaja una bona influencia.
El primer cap de setmana, despres d'entar a l'apartament, vam fer un curs per a ser instructors per a persones discapacitades. Va ser molt divertit probar aquest tipus de mateiral. El dissabte vam estar practicant amb un tipus de crosses que porten un petit esqui incorporat a la base per ajuda a gent amb poca movilitat a les cames i vam estar fent servir unes cintes per ajudar a fer girs.
Aquella nit era sabado sabadete i tocava sortir una mica. Vam estar de festa fins a les 3 del mati i el Nacho va triunfar amb una roseta que al dia següent ens portaria una mica d'hervetes de fumar. No podiem començar de millor manera. Bien Nacho, bien!
El diumenge, una mica tocats del dia anterior, vam provar en un seat-ski ( una cadira amb un esqui a sota ).
L'Oscar ja tenia el seu segon pin i el Qbo i el Nacho el seu primer d'una llarga col·leccio.
A partir d'aqui no vam fer res mes que esquiar, esquiar i esquiar. El Qbo va començar les classes amb l'snowboard trencat i va haver de comprar-se un de nou ( quina pena ).
Mentre feia classe els seus companys gaudien de la neu pols que hi havia acumulada al Tayton Bowl.
I ja com es costum al nostre dia a dia, les ultimes baixades a l'snowpark a vere si surt algun truquillo comestible. De moment el nivell esta força baix, pero ja vindran millors salts.
