All polar bears are left handed

                                       

Per peticio popular , he tornat ha acitvar  el blog , Ja fa temps desde la ultima vegada que hi vaig escriure .

Desde lo de Eivissa ja han passat dos anys sencers . La veritat que si tinc algo de temps e acces a internet , faria un petit resum del que ha passat desde llavors , pero de moment ens centrarem en el present . Ara mateix , diumenge dia 13 de maig de 2012 estic a Split a Croacia . 

La majoria dels que lleguireu aixo ja sabeu perque estic aqui , pero ho explicare de totes formes , Despres de un parell de temporades d'esqui , i un estiuet donat rienda suelta a la meva inmaginacio , aquest estiu sentia que era hora de possar els meus esforços i dedicacio a ajudar a altres persones .
Aixi que vaig decidir de buscar alguna cosa a fer que complìs els seguents requisits : Poguer passar l'estiu fora de casa , ajudar el algun projecte a canvi de menjar i allotjament , aprendre una nova llengua , coneixer mes gent i sobretot intentar treure els diners de la equacio , es a dir , dependre d`ells lo minim possible . Dons be , dit hi fet ! Gracies a una Pagina web anomenada Workaway , Vaig trobar exactament aixo .

El projecte en el cual em trobo enbarcat ara mateix es bastant peculiar , anar a una illa de 6km2 per tal d'ajudar amb un eco-projecte , tant de neteja i construccio de refugis a la illa i tambe per fer de guia turistic.

Encara no en tinc gaires detalls , i fins d'aqui una setmana que em trobi amb els jefes del projecte no sabre exactament la feina que em tocara fer . Pero ara com ara ja em va be .

Be i ara aqui em teniu , a croacia , preparat per passar l'estiuet per aqui , la primera cosa que em va sorpendre al arribar va ser que els voltants de la ciutat , son extraordinariament semblant a barcelona o Sant fost , vaja que les cases semblen les mateixes . 

El primer parell de dies els vaig passar a un Hostel al vell mig de Split , aqui el teniu , no estaba malament pero ara estic en un de millor . 

                                                          

El desti va fer que alla , a la meva habitacio nomes entrar conegues a en Liam , un australiá , amb el qual vaig conectar de seguida , ja que semblava que tenia una actitud molt semblat en quan a com afrontar la vida, Amb un somriure i la ment oberta . La primera nit  , quan acabava d'arrivar bem fer un petit vol per la ciutat i al dia següent el vam passar plegat fent de turistes .

La veritat que el dia acompanyava i vam poguer disfrutar d'un gran dia de platjeta i turisme a patita

Per dinar  , mmmm. Amanida de formatges de la terra i Nyokis amb carn estofada . Uuuu yeah

El centre del casc antic es impresionat amb una gran cantitat de carrers estrets , que formen un laberint , que faria les delicies de qualsevol ser del medievo .

I per la nit musica en directe als carrers de la ciutat , un parell de birres , bona musica i bona companyia

Alla ens vem quedar filosofant sobre la vida , fins a altes hores de la matinada ,  compartint coneixement i aprenent un de l'altre , encara que el que aprenguis sigui , que tots els osos polars son esquerrans .

Al dia seguent ens despediem ja que ell continuava amb el seu viatge , va ser curt pero intens .

Ara tornava a estar sol pero amb un somriure , ja que el present que m'estaba creant era d'allo mes interesant .

El dia següent el vaig vaig anar a buscar el nou Hostel al qual passaria la setmana , gracies a una amiga de Couchsurfing vaig poguer trobar-ne un  ben baratet, i que semblava mes un pis que no un hostal i de moment era tot per mi . Juo juo juo . Aqui en teniu un parell de fotos .

A la ciutat hi ha un mercat permanent on tothom qui vol i pot vendre coses , hi ha molts pajesos i gent que que hi te les seves paradetes , es tota una experiencia perdre-s'hi , per comprar productes de la terra .

i despres de dinar .. a fer-se un banyet en el mar baltic , pero l'aigua encara estar força freda .

Be , ja veieu que encara faig tantes o mes faltes d'ortografia , pero mentres tothom ho entengui , ja esta be , a que si .

No se si al final podre fer gaires mes entrades del blog ja que a la illeta a on vaig , no se si tindran Internet .
De moment us dono un petit tastet i ja veurem com va .

Una abraçada a tots i espero que tingueu tanta sort com la que jo tinc .

 La sort sempre esta alla , per les persones que la saben veure . 

NAMASTE .

Un final precipitat

Estaba clar que les vacances s'habien acabat , el treball a les piscines habia caigut en picat.

no hi havia nens a la piscines i poca gent que s'hi banyava , el que va fer que les nostres vendes es veiesin notablement afectades , pero el que era pitjor ,es que ara els dies es feien eterns .

pasavem la gran majoria dels dies asseguts al canto de la piscina , yo , en lorenzo i normalment xerrant amb el socorrista de turno .

La veritat que hi han veritables "piezas" , en aquest mundillo dels socorristes , en Julio s'enporta la Palma , aquest noi s'ha guanyat l'apodo del " señor de las mil batallitas " pero es que es veritat , de lios de faldas i folleteos no se li acabevn mai les histories . Sempre es diveritit de parlar amb ell.

I uns altres dos que tambe val la pena anomenar , son el Jose i el Alberto dos xavals de Extremadura que viuen per Sant antonio i son dos nanus molt senzills i bona gent .

Un dels migdies fins hi tot els vem acostar a la platja i fer un bateig d'allo mes precari , perque jo i en Lorenzo no teniem equip i anavem a pulmo .

Pero tot va sortir molt be .

Despres, un dinar al sortre d'una caseta a cala Gracio .

I per la tarda varem seguir fent feina per la tarda .

Aquell parell van quedar d'allo mes agraits .

I amb tot i aixo el refredat encara m'acompayava que s'havia transformat en un principi de bronquitis , em medicava cada dia pero no hi havia manera .

Duran la segona setmana d'enfermetat tornava a casa un Dimecres amb els anims per terra , estaba cansat del kurro i dels incontables anades i vingudes amb bici , deprimit amb ganes de veure els colegues ,no habia sortit de festa en un parell de setmanes i a mes , estava super enconstipat i no tenia maria.

Vaja un dia d'aquest dolents , pero dolents de veritat en el que tens ganes d'engegar-ho tot a la merda.

En arriba del passeig diari amb bici i arribar a casa vaig veure passar per sota del nostre balco en kike , un veï del Club Cala Azul que es de Valencia i el coneixen com "el tela" i li vaig demanar si tenia una un porret per pasar-me , l'acabava d'enganxar just venint del "supermercat" aixi que , estava de sort ...

Eren les 7 del mati del Dijous , quan arribava a casa despres d'una nit de festa boja . Ara tenia que agafar la bicicleta sense haber dormit , i sense capacitat de poguer-ho fer encara que volgues .

Ultimament per els matins cada dia veia sortir el sol i tot els canvis de colors que fa el cel . Dons nomes us dire que aquell dia hi habia mes colors de lo normal i canvis en la intensitat de la llum . Per resumir-ho dire aquell dia vaig anar amb dues Bicicletes al treball .

Despres d'un dia bastant zombi el qual vaig sobreviure com bonament vaig poder . Estaba nou . Em feia falta una festa com calia ....... i ara ja tenia matuja , i molt bona , juo juo juo .

La setmana del 20 al 26 de septembre seria la meva ultima setmana de treball , ja que ara no hi havia feina i per 3 dies , ells em van oferir si volia plegar una mica avans . Aixi que

em vaig llençar a comprar el bitllet i aixo feia que tot els plans s'avansesin .

Precipitava la planejada volta a la illa per avans del que pensava i en comprar el bitllet havia fet que començes el compte enrrere per tornar de nou a casa , despres d'una bona estancia en l'illa , el 2 d'octubre faria 5 mesos en aquesta illa. Ja era hora d'anar tornant .

En David ja havia plegat del kurro i ens tornavem a veure per casa .

A mes ara se li havien colota una familia de gats al seu amari . Mira , es lo que te tenir les finestres obertes tot el dia .

Bueno pero tampoc l'importa gaire ja que marxava aquella mateixa setmana.

La pluja tambe feia aparença despres d'un tranquil i sec estiu anunciaba la arribada de la tardor

I en aquesta mateixa setmana va venir l'Uri diaz i Alba i son les segones persones que veig de la terra ii tots diuen el mateix quan em veuen de nou ... " no sembles la mateixa persona ".

Us puc asegurar que soc ben be el mateix .

Ens vem veure poquet pero els vaig portar a un parell de llocs amb els quals van quedar encantats .

I ara estava asentat al bar , d'aprop de Cala Lenya per pujar aquesta entrada . Ara em trobava amb la maleta feta , sense casi restres del refredat i just avans de començar la volta a l'illa , a peu i en solitari .

Juo juo juo .

Dema quan surti el sol comença el viatje .

No se quan durara pero de ben segur que sera divertit i durillo tambe.

Ja fare forçes fotos ! Desitjeu-me sort !!!!! XD

Some free days

Just despres del meu cumpleanys vaig decidir de fer-me un petit regal d'aniversari , ni mes ni menys que una funda submergible a 40 m per la meva camera , una inversió , per que tan jo, com vosaltres no us perdeu detall del que passa tan a sobre ,com a sota del aigua .

Com sempre els diumengues era el dia per disfrutar i provar el meu nou juget .

El primer diumenge del cual vaig poder disfrutar de la camera, va ser , amb la Lidia que em va portar a Ses caletes .

Una cala molt amagada que inclus per molta gent de la illa els hi es totalment desconeguda .

Alla vem poguer fer snorkel casi sense ningu a la cala i fer algunes fotos , aqui teniu les millors .

Durant la seguent setmana vaig rebre un mail d'en Krespin que em deia que em passaria a fer una visita i a estar-se una setmaneta per aqui a les illes i evidentment li oferiria allotjament i el guiaria per l'illa. En els meus ratos lliures evidenment .

Una cosa ven curiosa, es, que no habia parlat amb en Krespo desde que vaig marxar a Canada , es a dir, que de coses per explicar , en tenia unes quantes .. ejjejeje .

Ell arribava un divendres , en el que aniriem a sopar por ahi i celebrariem el retrobament com deu mana , un bon sopar i moltes coses de que parlar.

Durant la setmana , pel mati metres jo treballava mentre ell anava fent visites als llocs que previament li recomenava ; a les tardes a partir de les 19:30 podia sortir amb ell per anar algun raco de l'illa avans de que marxes el sol , com per exemple la recent cremada Benirras.

El diumengue vem anar a Punta Dive , a on li faria el bateig de sumarinisme totalment gratuit .

El noi va descobrir un mon que crec que d'ara en endevant formara part de la seva vida .

A la tarda teniem la intencio d'anar a la cala d'atlantis ,pero no vam tenir temps de baixar a veure-la aquell dia ja que s'ens feia fosc i es una caminada de 30 minuts fins la Cala . Aixi que varem anar a la Atalaya que es troba just devant de l'illa d'es Vedra un dels meus llocs preferits de l'illa .

I desde lo alt de la torre del Pirata , vam difrutar d'una fantastica posta de sol amb la illa de Es vedra com a protagonista principal .

Ja que en krespo habia estat el primer i l'unic colegua que habia vingut a fer una visita, vaig decidir d'agafar l'unic dia de festa que podia demanar, per fer-lo aquella setmana , aprofitant per anar amb en Krespin veient l'illa .

Aixo seria un Dimecres ; que el dedicaria a portar-lo , en primer lloc a ses Caletes

a on fer una mica de Snorkeling i passar un relaxat mati .

Despres visitariem Portinax per fer un dinar parant a alguna cala que quedava per cami .

Per agafar finalment el cami de cabres que portava a Punta galera.

Un lloc ,on l'escarpat paisatge fa d'ell un raco salavatge i molt bonic .

Sens dubte aquest raco tambe ocupa les primeres posicions , ja que te el que a mi m'agrada aigues clares i roques de les que saltar .

A continuacio una foto molt caxonda que va sortir sota l'aigua , en la que sembla ben be que surti corrents d'un perill inminent .

I aqui la vista de punta galera desde on erem si amplieu la foto clicant a sobre veureu que bonic que es .

Per acabar el dia vam anar a fer una excursioneta per Cala Compte fins a arribar a punta de sa torre.

On vam poder contemplar una posta de sol amb l'illa de Sa conillera de fons .

El dijous en Krespin marxava pero ben content i satisfet de la visita , de la qual segur que s'en enportava un bon record .

Despres d'enganxar un refredat que arrosegaria dues setmanes degut al fred que vaig agafar a les piscines , vaig poder disfrutar d'un parell de dies de baixa, disfrutant tranquilament a casa , que tambe em feien falta .

El diumenge seguent en Luigi va dir que ell aniria a Atlantis , una excursio a la qual no em volia perdre .

Visca ! Aniria de nou a Atlantis .

Aixi que el Diumengue al mati en Luigui va anar a buicejar a Cala Vadella , jo estva encostipat i no es aconsellable buiceijar , aixi que vaig fer una mica d'snorkeling i unes quantes fotos .

Despres d'un pica pica per recuperar forçes i apa...

Ens diriguiem finalment a Atlantis .

Es una caminadeta d'una mitja hora fins arribar a l'aigua .

Una de le coses curioses , es la presencia sorra de plaja a meitat del cami quan a la Cala no hi ha un sol gra de sorra .

Aquesta es la famosa Atlantis o altrement anomenada "Sa Pedrera" .

Era una antigua pedrera d'on treien les pedres per contruir les antigues atalayes .

Esta formada per una roca molt porosa el que permet fer gravats amb relativa facilitat dels quals n'esta plagat .

Hi ha un saltet d'uns 12 metres , aquesta es la millor foto que va sortir perque desgraciadament el nostre amic Luigi no enten el significat de prespectiva . Pero no esta mal .

Un parell de fotos subaquatiques...

I quan el sol ens começava a abandonar vam fer el caminet de tornada i ... caminant ... caminant

Acabariem el dia a la Torre del pirata a on tirariem un munt de fotos , Com sempre pejo nomes les millors si no em pasaria tot el dia davant del ordinador , jejjej .

I despediriem el dia desde alla.

I amb la tonteria ja estavem a 15 de septembre faltaven 15 dies mes de kurro i finalment podria empendre la petita aventura que m'ha estat donant voltes pel cap desde principis de la temporada .

Donar la volta a l'illa caminant.

No seria facil, ja que vull anar reseguint la costa ,hi ha llocs on la costa es molt enrrevesada , abrupte i amb molts desnivells .

Ja he anat prenent notes cada cop que feia les meves visites a la cales . Crec que em portara uns 7 dies, anant per feina .

I com que no tinc ningu amb qui anar ,em tocara fer-la amb solitari.

Potser es millor, aixi tindre una mica de temps per pensar en el que ha passat i en el que pot passar d'ara en endevant .

Vaja , una aventura de les que tan m'agraden