Un final precipitat

Estaba clar que les vacances s'habien acabat , el treball a les piscines habia caigut en picat.

no hi havia nens a la piscines i poca gent que s'hi banyava , el que va fer que les nostres vendes es veiesin notablement afectades , pero el que era pitjor ,es que ara els dies es feien eterns .

pasavem la gran majoria dels dies asseguts al canto de la piscina , yo , en lorenzo i normalment xerrant amb el socorrista de turno .

La veritat que hi han veritables "piezas" , en aquest mundillo dels socorristes , en Julio s'enporta la Palma , aquest noi s'ha guanyat l'apodo del " señor de las mil batallitas " pero es que es veritat , de lios de faldas i folleteos no se li acabevn mai les histories . Sempre es diveritit de parlar amb ell.

I uns altres dos que tambe val la pena anomenar , son el Jose i el Alberto dos xavals de Extremadura que viuen per Sant antonio i son dos nanus molt senzills i bona gent .

Un dels migdies fins hi tot els vem acostar a la platja i fer un bateig d'allo mes precari , perque jo i en Lorenzo no teniem equip i anavem a pulmo .

Pero tot va sortir molt be .

Despres, un dinar al sortre d'una caseta a cala Gracio .

I per la tarda varem seguir fent feina per la tarda .

Aquell parell van quedar d'allo mes agraits .

I amb tot i aixo el refredat encara m'acompayava que s'havia transformat en un principi de bronquitis , em medicava cada dia pero no hi havia manera .

Duran la segona setmana d'enfermetat tornava a casa un Dimecres amb els anims per terra , estaba cansat del kurro i dels incontables anades i vingudes amb bici , deprimit amb ganes de veure els colegues ,no habia sortit de festa en un parell de setmanes i a mes , estava super enconstipat i no tenia maria.

Vaja un dia d'aquest dolents , pero dolents de veritat en el que tens ganes d'engegar-ho tot a la merda.

En arriba del passeig diari amb bici i arribar a casa vaig veure passar per sota del nostre balco en kike , un veï del Club Cala Azul que es de Valencia i el coneixen com "el tela" i li vaig demanar si tenia una un porret per pasar-me , l'acabava d'enganxar just venint del "supermercat" aixi que , estava de sort ...

Eren les 7 del mati del Dijous , quan arribava a casa despres d'una nit de festa boja . Ara tenia que agafar la bicicleta sense haber dormit , i sense capacitat de poguer-ho fer encara que volgues .

Ultimament per els matins cada dia veia sortir el sol i tot els canvis de colors que fa el cel . Dons nomes us dire que aquell dia hi habia mes colors de lo normal i canvis en la intensitat de la llum . Per resumir-ho dire aquell dia vaig anar amb dues Bicicletes al treball .

Despres d'un dia bastant zombi el qual vaig sobreviure com bonament vaig poder . Estaba nou . Em feia falta una festa com calia ....... i ara ja tenia matuja , i molt bona , juo juo juo .

La setmana del 20 al 26 de septembre seria la meva ultima setmana de treball , ja que ara no hi havia feina i per 3 dies , ells em van oferir si volia plegar una mica avans . Aixi que

em vaig llençar a comprar el bitllet i aixo feia que tot els plans s'avansesin .

Precipitava la planejada volta a la illa per avans del que pensava i en comprar el bitllet havia fet que començes el compte enrrere per tornar de nou a casa , despres d'una bona estancia en l'illa , el 2 d'octubre faria 5 mesos en aquesta illa. Ja era hora d'anar tornant .

En David ja havia plegat del kurro i ens tornavem a veure per casa .

A mes ara se li havien colota una familia de gats al seu amari . Mira , es lo que te tenir les finestres obertes tot el dia .

Bueno pero tampoc l'importa gaire ja que marxava aquella mateixa setmana.

La pluja tambe feia aparença despres d'un tranquil i sec estiu anunciaba la arribada de la tardor

I en aquesta mateixa setmana va venir l'Uri diaz i Alba i son les segones persones que veig de la terra ii tots diuen el mateix quan em veuen de nou ... " no sembles la mateixa persona ".

Us puc asegurar que soc ben be el mateix .

Ens vem veure poquet pero els vaig portar a un parell de llocs amb els quals van quedar encantats .

I ara estava asentat al bar , d'aprop de Cala Lenya per pujar aquesta entrada . Ara em trobava amb la maleta feta , sense casi restres del refredat i just avans de començar la volta a l'illa , a peu i en solitari .

Juo juo juo .

Dema quan surti el sol comença el viatje .

No se quan durara pero de ben segur que sera divertit i durillo tambe.

Ja fare forçes fotos ! Desitjeu-me sort !!!!! XD