miércoles, 23 de diciembre de 2009

Un nou Panorama


El dia 11 de Desembre, vam arribar, a la fi, al nostre destí final. Panorama Mountain. Aquell mateix dia ens vam trobar amb Mr. Jon, el director d'SnowChallenge, l'empresa que organitza el curs que anavem a fer allà.

Un cop amb els nostres Forfaits de temporada vam anar a esquiar amb en Jon, que ens ensenyaria una mica la muntanya. El que més en va agradar de les pistes d'aquesta muntanya , a part de que es enorme , és que és molt habitual anar per entre mig del arbres, no son pistes propiament delimitades ja tens que trobar el cami que mes tagradi pel mig del bosc , tal cual sona , donant una sensasió de fer "fora pistes" tota l'estona.


De tot el munt de pistes que hi ha, les maquines només trepitgen unes poques, i les demes ( que són gairebé totes ) es queden al natural, formant un munt de bumps i neu pols per tot arreu.


Realment hi ha algunes pistes que et fan oblidar de que estas en un resort, i quan et trobes pistes amb un doble rombo negre , ja et pots preparar per suar i posar a prova la teva habilitat com a esquiador .

Aquella mateixa setmana i gracies a l'inestimable ajuda de Mr. Jon, ens va aconseguir un endoll a peu de pistes totalment gratis , el que ens premetria passar els seguents dies al peu de la muntanya esquiant cada dia.


Només haviem de creuar un petit pont i la gondola ens deixava a escasos deu metres del telecadira, tot un luxe.


Pero als tres dies d'estar alla aparcats l'Oscar va començar a preparar-se per el seu examen per a esdevenir profesor d'esqui de nivell 1 per la CSIA ( Canadian Ski instructor Alliance ) Ja que en el mateix cap de setmana começaria la evaluacio de 4 dies de duracio . Durant els qual es va tenir que posar les piles amb l'angles i el vocavulari tecnic que aixo requeriria . Ja que a part de les clases practiques per el matí també hi habien clases teoriques per la tarda .
I fent amistat amb els altres participants del curs , gent d'anglaterra , japo , australia i per suposat canadencs .

De mentres en Qbo passaria uns dies d'allo mes entretinguts explorant l'estacio amb l'unica companyia del seu snowboard i fent amistas de telecadira .

El dilluns dia 21 era el dia de l'examen final , despres de tres dies estudian de valent habia arribat l'hora de la veritat i l'Oscar va passar el dia demostrant la seva traça donant classes amb l'idioma de la Reina .

Per la tarda van donar els resultats i.....

APROVAT !!!! Ja soc monitor de Nivell 1 de la CSIA.

Era hora de celebrar-ho .Ens vam reunir al Bar amb alguns dels participants , en Jon i els examinadors , prendre unes cerveses i fer broma .


La veritat que durant aquest curs l'Oscar s'ho va passar d'allo mes be i van riure molt , especiament amb en Dominque un Canadenc , que habia estat visquen a Mallorca fa molts anys i ens feia bromes amb el seu peculiar accent . Ex : " Mi pequeño salchichón "

En Dominque es el que esta sentat al canto del Qbo en aquesta foto .


Aqui podeu veure a en Daniel l'Australià


I en aquesta altre la Fern un Anglesa molt amable que ens ha deixat fer alguna que altre dutxa al seu apartament ( Ja que la nostra dutxa a la frugoneta tornava a estar congelada ) i algun sopar tambe.


Aquella nit va ser tot alegria , vem anar a dormir i amb una bona taja ( Tres cerveses de la terra Cocanee Gold , realment gustoses ).


En estar al llit i dormint placidament , de cop i volta un moviment extrany ens despertava .
Que esta passant !!?!!? Ens preguntavem els dos totalment desorientats , mentre tota la furgoneta es sacsejava cop si d'un terratremoll es tractés .

En obrir la finestra vam veure que aquell moviment estava probocat per el pequeño salchichón remullat en alcohol, que entre riures ens despertava per poder veure la nostre furgoneta. Despres del petit ensurt, ens acabariem dormint mentres no podiem parar de riure.

Al dia següent, l'Oscar es posava les botes d'esquiar més ràpid que qualsevol altre dia. A la fi tindira un dia per esquiar com i on ell volia. Vam quedar amb en Matt un altre participant del curs amb qui haviem fet bona amistat.


El seu pare ens va acompanyar i ja que coneixia molt be la muntanya aquell dia ens faria de guia, i al mig dia de cuiner, ja que ens va convidar a dinar. Ens va prepara Pierogies, un plat tradicional de la seva terra natal, Ucraïna. El dia va ser molt divertit i cansat, no vam parar en tot el dia, fent tot tipus de descensos i si era per mig del bosc millor.


A la fi l'Oscar disfrutava de l'esqui i el Qbo va tenir companyia amb qui esquiar.

Al mati següent tocava relax i ja que s'acostaven les dates nadalenques i les pistes estarien plenes de gent, vam decidir tornar a passar uns dies a Fairmont Hot Springs a on pendrens un merescut descans

PD: El fred ja no ens fa por, fins que no estem per sota de -20ºC no considerem que fa fred. Ens estem fen cada dia més canadencs.

PD2: El Qbo per no perdre el costum va tenir un accidentillo i per aixo en algunes fotos te els morros resultones.

martes, 8 de diciembre de 2009

No one beats Sub-zero


Ja amb els nostres dies daurats finalitzats, vam posar rumb cap a Cranbrook, la ciutat més gran que hi ha a la zona de les pistes on fariem el curs. Allà ens vam carregar de provision per poder passar el més que ens quedava de furgoneta.


L'Oscar aprofitaria per a comprar unes botes d'esquí que no es venien en gaires més llocs de la zona.


Un cop amb les compres fetes vam passar una nit en un RvPark dels voltants on intentariem vuidar els diposits de les aigües residuals. Ja ho vam intentar a Golden però les valvules estaven glaçades. Aquest cop teniem un petit calentador per a poder-les desglaçar.

La temperatura durant aquests dies havia anat baixant, ara era normal estar a -15ºC durant el dia i les nits no pujaven de -20ºC.
Un cop amb la valvula baixada, ens vam donar compte de la magnitud del problema. La canyeria que portava del dipòsit de la caca fins la sortida ( 1,20 metres de llargada i un diametre d'uns 20 cm ) estava totalment congelat. Haviem de treure tot alló d'alguna manera per poder tornar a fer servir el wc. Mmmmmm.... que diviertit. L'Oscar amb les mans glaçades i pudentes, no feia res mes que treure merda per un tub mentres el Qbo feia viatges a les dutxes per portar més aigua calenta. Això va significar que durant aquella nit, vam estar 1 hora i mitja de donar cops, llençar aigua calenta i donar més cops per extreure una mena de granitzat d'excrements. Fins que finalment vam poder desembusar aquell merder.

Al matí següent, amb els dipòsits buits i el rebost plè, posariem rumb a la nostre destinació final, però de camí hi havia algunes parades obligades.


Aquell dia voliem trobar unes termes naturals que hi havien de pujada a Invermere. No va ser gaire dificil trobar-les seguint un camí de montanya que estava en molt bon estat.


Aquella tarda, despres de un dinaret, tocava un bany relaxant a les termes. Estaven just al costat d'un riu per on baixaven blocs de gel. Hi havia tres piscines fetes amb rocs, la més calenta estava a uns 45ºC.


Per la nit no ens vam poder estar de repetir l'experiencia. Aqui vam coneixar un granger d'Idaho que havia vingut amb la seva filla a pasar el cap de setmana a les termes.


Un cop banyats i calentons a dormir amb forces renovades.


Al matí següent, Sant Tornem-hi!!! L'ultim bany.


Un parell de vegades ens vam ficar dintre del riu del costat per anar corrents a les piscines de nou. Era com si et clavessin 1000 agulles per tot arreu i si enfonsaves el cap mes de tres segons semblava que t'el comprimis una prensa hidraulica.


Adeu termes!!!


Era hora de continuar la nostra particular travessa.

Arribavem finament a Invermere , i pujariem fins a peu de pistes per fer un cop d'ull al que seria la nostre nova casa a partir del 4 de gener .no vam fer cap foto pero mes endavant ja ho aburrireu .


Ara tocava la dificil tasca de trobar un lloc a on poder estar endollats amb la frago pel mes que ens quedava per devant , cosa gens facil ja que practicament tots els RV parks estaven tancats .
Depres de donar mil voltes , passsar una nit a la fresca i preguntar a tot arreu on s'ens va ocorrer
acabariem a Fairmont Hot Springs , un resort a 40 km de les pistes un lloc conegut per els seves piscines d'aigua termal .


Aqui vam trobar conexio i lloc on quedarnos per bon preu de 20$ la nit .


I just a temps ja que les temperatures seguien baixant fins a arribar alguna nit als -29ºC .

Vam passar el dies seguent fent excursions per els voltants , visitan uns banys historics que quedaven per alla a la vora...


Veient les cascades d'aguies termals ...


Una excursioneta a visita les pistes d'esqui de la zona , disfrutant de la fauna local ...


I fent uns capbusades a les piscines de l'anomenat resort .


Fins i tot tenien un assecador de banyadors , que curios oiii ?


En definitiva em passat els dies mes freds de la nostra vida , intentant guanyar la partida a les temperatures , fins al punt de que estar a 10ºC dins de la frago es tot un luxe .

PD: Finalment hem probat el vi autocton de la zona .

Tot s'ha de dir ... Que si els vins de la nostra terra son famosos es per alguna cosa . Encara els hi queda molt per aprendre aquests canadencs .