La veritat que ara em trobo un altre cop en un d'aquests moments en el que et plantejes que fare de la meva vida ,
1 era . continuar el cami com fins ara , seguir treballant en un lloc estable ,ben pagat , amb una casa de lloguer on la comparteixo amb els amics , sense cap mena d'obligacions, cotxe propi , ni parella a qui tindre que rendir comptes ,amb la llibertat que aixo comporta ; vaja que ara com ara la cosa esta mes que be .
2 ona. Trencar amb tot i marxar , ben mirat la unica cosa que em queda aqui son els meus pàres la meva germana i alguns amics , els quals puc contar amb les mans . A on ? Perque ? Son les dos preguntes que em plantejo a mi mateix .
A on ? ... Polinesia ... Algun lloc amb gent hospitalaria Perque ? ... no pertanyo aqui ... tinc molt dubtes sobre mi mateix , sempre he portat a dins un esperit Salvatge , en el sentit de conviure amb la natura , es com si conserves instints mes primitius de la nostre especie . En caminar pel mig del bosc en silinci sense ningu mes al voltant , m'envaeix una sensacio familiar , la meva antisocialitat accentuada cada dia mes com la del depredador solitari .
Un mar de dubtes inunda el meu cap .
Posant a la balança les dues opcions em plantejo , Es nesesari ? Servira d'alguna cosa ? De veritat vols començar una nova vida ?
De moment no se les respostes segures a totes les preguntes i segurament no las sapigua mai a no ser que obtesim per la segona opcio.
Soc un amant de les metafores fan que les coses alhora d'explicar-les adquireixin un volum i un significat mes clar .
La meva situacio la podriem descriure , com a un os polar el qual ha estat caminant pel gel desde que va neixer s'ha criat seguint els seus instints i mes o menys guiat , ha escollit els camins que l'han portat ha ser un os adult i apendre a sobreviure en la seva terra . Ara es troba en el limit entre el glaç i el mar ,i pensa ,en si seguir la vida tranquila a la qual esta destinat sigueix a terra ferma o salta al mar en busca de nova terra ferma .
Le veirtat que tampoc tot ni es tan blanc ni tan negre , es dir que les 2 coses es poden convinar , aprofitar ara la situacio actual , que per alguna cosa has arribat fins aqui , Paga les deutes fes calaix i mes endevant ja veurem , es la primera vegada a la vida que tens la oportunitat de poguer fer-ho . Dons fes-ho!!
Hi han dos tendencies clares
1 era . continuar el cami com fins ara , seguir treballant en un lloc estable ,ben pagat , amb una casa de lloguer on la comparteixo amb els amics , sense cap mena d'obligacions, cotxe propi , ni parella a qui tindre que rendir comptes ,amb la llibertat que aixo comporta ; vaja que ara com ara la cosa esta mes que be .
2 ona. Trencar amb tot i marxar , ben mirat la unica cosa que em queda aqui son els meus pàres la meva germana i alguns amics , els quals puc contar amb les mans . A on ? Perque ? Son les dos preguntes que em plantejo a mi mateix .
A on ? ... Polinesia ... Algun lloc amb gent hospitalaria Perque ? ... no pertanyo aqui ... tinc molt dubtes sobre mi mateix , sempre he portat a dins un esperit Salvatge , en el sentit de conviure amb la natura , es com si conserves instints mes primitius de la nostre especie . En caminar pel mig del bosc en silinci sense ningu mes al voltant , m'envaeix una sensacio familiar , la meva antisocialitat accentuada cada dia mes com la del depredador solitari .
Un mar de dubtes inunda el meu cap .
Posant a la balança les dues opcions em plantejo , Es nesesari ? Servira d'alguna cosa ? De veritat vols començar una nova vida ?
De moment no se les respostes segures a totes les preguntes i segurament no las sapigua mai a no ser que obtesim per la segona opcio.
Soc un amant de les metafores fan que les coses alhora d'explicar-les adquireixin un volum i un significat mes clar .
La meva situacio la podriem descriure , com a un os polar el qual ha estat caminant pel gel desde que va neixer s'ha criat seguint els seus instints i mes o menys guiat , ha escollit els camins que l'han portat ha ser un os adult i apendre a sobreviure en la seva terra . Ara es troba en el limit entre el glaç i el mar ,i pensa ,en si seguir la vida tranquila a la qual esta destinat sigueix a terra ferma o salta al mar en busca de nova terra ferma .
Le veirtat que tampoc tot ni es tan blanc ni tan negre , es dir que les 2 coses es poden convinar , aprofitar ara la situacio actual , que per alguna cosa has arribat fins aqui , Paga les deutes fes calaix i mes endevant ja veurem , es la primera vegada a la vida que tens la oportunitat de poguer fer-ho . Dons fes-ho!!
