Sweet Sundays

Ultimament he estat donant bastantes voltes al tema de la sort , segons la entenc jo , la sort es la nostra manera d'anomenar un esdeveniment o seguit de esdeventiments neutrals que segons la nostra interpretacio jugen al nostre favor ; a mi m'agrada anomenar-la com la cara somrient del desti .

Pensant'ho detenidament havia aconseguit arribar a on estava gracies a ella . M'explicare .

Centrant-nos en lo referent a aquesta illa .

Degut a un malentes que vaig tenir amb una de les targetes de credit que vaig fer per marxar a canada , resulta que el que jo anava ganastan amb aquesta targeta , ells nomes cobravet 100€ al mes i la resta anava quedant com a deuda pendent. ( De la cual no m'en vaig adornar fins fará un parell de mesos )

Pero jo pensava que el que anava gastant quedava saldat a final de cada mes .

Aixo va fer que jo quedés a deure uns diners al banc sense adonarmen, pero de rebot va fer que quan vaig fer els plans per venir a Eivissa comptes amb uns cales que d'una altre manera no haguesin estat alla.

Aquesta deuta inconscient va fer posible el pagar-me el curs , l'estancia i el viatje a aquesta illa fins a aconseguir treball . Si no hagues estat aixi segurament no m'hagues ni plantejat el venir aqui o en treurem el titol de Divemaster.

I per acabar-ho de rematar havia trobat feina del que jo volia i quan mes falta feía , ja que m'havia quedat sense cales , i si no hagues trobat el treball m'hauria vist obligat a marxar .

Aquesta sort que apareix a la meva vida quan realment fa falta , i espero que em segueixi acompanyant en les aventures que vindran d'ara en endevant tal i com a fet fins ara .

Tot i que tan mental com fisicamen es te que estar preparat per e reptes que la vida ens possa devant la sort fa que coses en les que no podem influir segueixin per el cami que mes ens convé .

Per aquesta rao em vaig tatuar l'escarbat a l'esquena es un homenatge aquesta oportuna sort .

En resum Ara dec cales al banc, pero si aquest es el preu que tinc que pagar per aconseguir portar aquesta vida que he escollit , Pagare fins l'ultim centim amb un gran somriure a la cara .

Be , tornant a el que ha passat aquests ultims dies, he de dir que la meva super tenda de campanya que es trobava al sostre de la casa ja no existeix, ja que despres de 4 setmanes la dueña del club ens va dir que era una violacio d'un apartat del nostre contracte de lloguer , aixi que em vaig veure obligat a desmontar la paradeta , i ara .. dons dormo al ras . Encara que ultimament i degut a les plujes ha baixat la temperatura i m'he vist obligat a passar mes d'una nit dins de casa .

En quan a la habitacio lliure que teniem a la casa com era d'esperar no va trigar gaire a ser ocupada per el nostre nou company de pis , un conegut de la Lidia , en David que van entrar a la cas a principis d'agost.

Ell és de El ejido Almeria i ja ha estat un parell de temporades a l'illa i es te que dir que era un tio tipicament español i sembla bon xaval , encara que ara com ara no tenia treball , pensava quedar-se el mes d'agost amb nosaltres i si no trobava treball marxaria a finals de mes . Pero dos dies despres ja tenia treball i es quedaria fins al septembre aixi que era perfecte pero la unica cosa era que ell treballava la tarda - nit el que feia que no ens veiesim gaire les cares durant la setmana .

L'agost habia arribat i l'estress a la feina es feia evident , per sort de alguns migdies encara teniem temps per fer alguna que altre siesta , i a Sant Antoni en Lorenzo em va descobrir un local anomentat " De Tulp " .

Esta regentat per holandesos i s'esta la mar de be .

Es un lloc ideals per pasar la pausa del migdia , prendre un cafe amb un porret i despres un migdiadeta .

Avans de seguir la ruta diaria per l'illa .

Cada dia , em tocabava treballar de valent quan tornava al centre per les tardes i m'havia convertit en el taxista oficial, pero , de rebot em deixaven agafar la frago per tornar a casa. Encara que aixo no era cada dia ,pero els dies que la tenia , per lo menys podia dormir una mica mes i m'estolviava les anades i vingudes amb bici , pero practicament cada dia arribava tan o mes tard que quan ho feia amb la bici .

Ara començava a sentir-me com un autentic resident .

I ha una fabula que em va explicar el David que ho expresa molt clarament .

Un home en morir i arribar al purgatori es troba alla amb Sant Pere que li diu :

" ja que no has estat ni molt bo ni molt dolent et donaré 3 tiquets per entrar al cel i 3 per anar al infern ".

L'home decideix d'anar al cel , en arribar alla va descobrir la tranquilitat i la pau que es vivia , va anar difrutant un parell de mesos fins que decideix de gastar un altre dels seus bitllets per anar al infern i veure com es vivia alla .

En arribar i obrir les portes del infern va veure la gran festa sense final que s'hi celebrava , luxe , sexe , drogues i tots els vicis que es pogués inmaginar .

Un cop satisfet d'aquesta vida que es portava al l'infern , va decidir d'anar a fer una altre parada al cel . On s'hi va passar un parell més de messos fins que va pensar que ja era hora de tornar a fer la seva seguent visita al infern , de nou festa i excesos per tot arreu .

Va aprofitar tot el que va poguer ja que sabia que si tornava al cel gastaria l'ultim bitllet d'entrada al cel , que era on en principi ell volia passar l'eternitat .

Quan va considerar que ja era hora de tornar al cel va gastar el seu ultim bitllet . Alla dallt va passar 6 mesos de pau i tranquilitat pero era massa aburrit per el seu gust i donant-li voltes va pensar que encara que es tingues que estar l'eternitat de festa li agradava molt mes l'infern , aixi que va fer un cop de cap i va gastar l'ultim bitllet que tenia per anar al infern .

Un cop alla i al obrir les portes va veure que no hi havia ningu i de sobte l'empenyen per l'esquena , el tiren a terra i posant-li una bota al coll començen a ordenar-li :

" Neteja aixo ! Fes allo ! Corre cap aqui ! " .

Ell tot sorpres , va dir :

" Eee!! espera un moment , jo ja he estat aqui avans i ja m'ho conec ,aixo avans no era aixi , vull parlar amb en Satanas " .

Apareix devant seu el el rey de les tenebrés i ell li preguntá :

Que passa aqui ? On esta la festa ?

i Satanas li va contestar :

Resulta que avans tu eres un turista pero ara ets resident .

Dons explica molt be el canvi que experimentes a passar de turista a resident i en aqusta illa aquesta fabula be que ni pintada .

Un apunt curiós dons a part dels famosetes (els quals me la suen ) que es veuen de tan en quant per a prop del port on treballo ( La ultima que vaig veure va ser La Duquesa de Alba , es un monstruo no us ho podeu inmaginar , ben be treta d'una pelicula de zombies ) resulta que fa poc ens van fer una entrevista quan descarregabem el barco i al mati seguent vaig sortir al Diari d'Ibiza , mira tu quines coses .

Pero tot i la feina i la ocupada vida entre setmana aixo habia fet que els diumenges de cada setmana es conevrtisin en els unics dies on podia disfrutar i descobrir nous racons de l'illa , i intentava no desaprofitar-ne cap per sortir de festa i anar a varis llocs .

Els diumengues al mati tinc el mercadillo de segona ma a aprop de casa en el qual ja he fet un parell d'aquisicions . Una motxilla Altus 50l. per 5 € i una riñonera que de ben segur seran util en futures aventures.

EL Xirincana el local que es troba al cantó del meu antic centre de buceig a on el dimecres i diumengues fan algun que altre concert i a on es viu un animat ambinet .

Sansara , a on algun disabte a la nit anava a fer unes canyes i a disfrutarde bona musica en el pati Chill-out .

Cala longa , on vam anar una nit que hi havia una discreta festa de disfreses , a on ens vam apuntar jo en luigui i Scot , el que va ser d'allo mes divertit ...

especialment quan estavem fent el burro per el carrer

I aprofitant que L'Scoot portava el longboard vem practicar una mica per els carrers de cala llonga

Aixo es cala llonga pe'l mati

Aqui deixo varies imatges de diferent racons de l'illa en les meves particulars voltes d'exploracio.

.... paisatje interior tipic de l'illa

A prop de Punta Grossa

La costa d'aigues blanques

Els voltants de port de Sant Miquel

Per desgracia falten fotos de llocs com la Cala Atlantis , el meu lloc preferit de l'illa pero es que aquell dia no em vaig emportar la camara . M'ecatxis ! . Pero no trigare gaire de tornari per que poguer veure perque es el meu preferit .

Ja que el meu cumpleanys era al cap d'un parell de dies va concidir amb les festes de Sant antoni i em vaig despedir com cal dels 29 a un macrofesta a Cala Gracio , amb musica i festival fins les 6 del mati .

Una bona despedida en definitiva . Adeu 29 !

Hola 30 !

Final ment deixo un parell de fotos de la tranquila celebració que vam fer la nit del meu cumpleanys al Reggae Bar amb en Luigui ....

la Silvia i la Melaniá ....

I les dues Lauretes , totes elles eivisenques

En definitiva molt ben acompanyat , Je je je ...

Si els 29 seria una edat marcada per estar plena d'aventures i viatjes , en resum una etapa enorme .

Espero que els 30 sigui una ETAPA MÍTICA !

30 ANYS AQUÍ

D'aqui un parell de dies cumplire 30 anys i crec ja era el moment de parar i mirar enrrere per fer balanç .

La meva vida habia sigut plena fins al moment , no entrare en detalls ja que em portaria molt de temps, pero diguem que sempre havia anat cumplint mes o menys habia anat desitjant , pero mai havia tingut un objectiu fixe en el que centrar els meus esforços .

Aixi com envejava i admirava la gent que desde petits sempre havien tingut clar que volien fer en aquesta vida i havien centrat tots els seus esforços en aconseguir-ho, jo havia anat deambulant d'un lloc a un altre , complint sempre objectius a curt plaç sense tenir un objectiu global en el que centrar els esforços de la meva vida .

Pero no va ser fins a decidir de començar aquest viatge que vaig tenir la sensacio que finalment agafava el cami indicat .

Suposo que es un sentiment que tots tenim dins nostre , el de veure mon i disfrutar d'aventures , per lo menys sempre i molt profundament ha format part de mi .

I el pensar en el simple fet de que nomes es viu una vegada , em va ajudar i va ser la pedra central a l'hora reunir forçes per llençar-me a l'aigua tal i com posava a principis d'aquest blog.

Tot i que respecto enormement a la gent que escull el quedar-se en el seu poble o pais per forjar la seva familia i viure la seva vida, amb l'establilitat i seguretat que aixo comporta . Pero de moment no creia que fos per mi.

Ara com ara i amb el gran mon que tenim al nostre abast no podria quedar-me a casa sense sentir-me com si m'estigues perden alguna cosa important .

Segons la meva interpretacio d'aprofitar la vida al maxim , es veient tot lo posible del nostre planeta i coneixer a quantes mes persones millor de la gent que l'habita mentres intentes cumplir i viure les experiencies que sempre t'auria agradat fer .

Crec que la vida es tracta en tirar sempre endevant i en afrontar-nos a nous reptes i canvis que s'ens presenten al devant ,amb l'experiencia que els anys et van donant , i sempre intentar aprendre al maxim dels teus errors per ser cada dia una millor persona .

Es com un joc que a mida que vas avançant es torna mes divertit quan mes dificil es fa.

Ja que d'aqui no gaire temps ningu s'enrecoradara de que vem estar aqui , tenim que pensar en el que ens volem emportar amb nosaltres i quina es la imatge que volem deixar als pocs que ens recordaran .

Quan arribi l'ultim dia de les nostres vides , l'unic que ens quedará son es els bons moments i la sensacio d'haber viscut una vida plena habent fet lo correcte .

Per lo menys es aixi com em vull sentir .

Pero ara cada cop que mirava el mapamundi m'en adonava de la titanica aventura en la que em m'estava enbarcant d'ara en endevant , i havia molts llocs que visitar i el mon es inmesament gran com per veurel tot , aixi que em tocaria d'organitzarme una mica avans de continuar . Necesitava prioritats i llocs especifics que anar a visitar .

Aqui entrerien dues llistes una dels indrets que tenia que visitar " MUST SEE " i per altre banda una altre que fes referencia a les activitats que sempre hauria desitjat fer " MUST DO", Segueixo treballant en elles i espero que d'aqui no gaire les pugui publicar en aquest blog .

Crec que es una cosa que tothom tindria que fer en un moment o altre , fer un paretesis de la vida i la societat que ens rodeja i pensar , freda i obectivament quines son les coses que vols fer i veure abans d'acabar els teus dies sempre sent ambicios pero realista al mateix temps .

Finalment vull parlar de canvis de pensament que van surgint en mi i que m'enveeixen cada dia una mica mes , princilament son dos :

Un sentiment de Globalitat en el que les fronteres i les diferencies queden eclipsades per un fet contudent tots vivim junts en aquest indret de l'univers .

ja no em considero ni europeu ,ni espanyol , ni catala sino que ara simplement em considero com un altre habitant del planeta , se que sona extrany pero , em sento mes comode aixi .

I una altre de senzillesa i humiltat, en el que els diners tenen la importancia justa i a on , les coses materials cada cop perden importancia i les experiencies i els bons moments la guanyen.

No puc predir com , a on , o al costat de qui acabare aquest vitaje ,o be , en que m'ajudara o a qui ajudaré . D'una cosa n'estic segur ,per primera vegada a la meva vida sabia que aquesta era la direccio adecuada a prendre i en la que centrar el meus esforços .

Estava disposat a seguir aprenent per convertir-me cada dia en una persona mes sabia mentres continuo descobrint les grans injusticies i maravelles d'aquest planeta blau .

PD :gracies de nou a tots els que seguir dedicant uns minuts a aquestes paraules que aqui deixo escrites , sense vosaltres aixo seria simplement un diari mes . Una abraçada enorme a tots i cada un de volsaltres .

GRACIES !