Descobrint el planeta blau: Sweet Sundays

Ultimament he estat donant bastantes voltes al tema de la sort , segons la entenc jo , la sort es la nostra manera d'anomenar un esdeveniment o seguit de esdeventiments neutrals que segons la nostra interpretacio jugen al nostre favor ; a mi m'agrada anomenar-la com la cara somrient del desti .

Pensant'ho detenidament havia aconseguit arribar a on estava gracies a ella . M'explicare .

Centrant-nos en lo referent a aquesta illa .

Degut a un malentes que vaig tenir amb una de les targetes de credit que vaig fer per marxar a canada , resulta que el que jo anava ganastan amb aquesta targeta , ells nomes cobravet 100€ al mes i la resta anava quedant com a deuda pendent. ( De la cual no m'en vaig adornar fins fará un parell de mesos )

Pero jo pensava que el que anava gastant quedava saldat a final de cada mes .

Aixo va fer que jo quedés a deure uns diners al banc sense adonarmen, pero de rebot va fer que quan vaig fer els plans per venir a Eivissa comptes amb uns cales que d'una altre manera no haguesin estat alla.

Aquesta deuta inconscient va fer posible el pagar-me el curs , l'estancia i el viatje a aquesta illa fins a aconseguir treball . Si no hagues estat aixi segurament no m'hagues ni plantejat el venir aqui o en treurem el titol de Divemaster.

I per acabar-ho de rematar havia trobat feina del que jo volia i quan mes falta feía , ja que m'havia quedat sense cales , i si no hagues trobat el treball m'hauria vist obligat a marxar .

Aquesta sort que apareix a la meva vida quan realment fa falta , i espero que em segueixi acompanyant en les aventures que vindran d'ara en endevant tal i com a fet fins ara .

Tot i que tan mental com fisicamen es te que estar preparat per e reptes que la vida ens possa devant la sort fa que coses en les que no podem influir segueixin per el cami que mes ens convé .

Per aquesta rao em vaig tatuar l'escarbat a l'esquena es un homenatge aquesta oportuna sort .

En resum Ara dec cales al banc, pero si aquest es el preu que tinc que pagar per aconseguir portar aquesta vida que he escollit , Pagare fins l'ultim centim amb un gran somriure a la cara .

Be , tornant a el que ha passat aquests ultims dies, he de dir que la meva super tenda de campanya que es trobava al sostre de la casa ja no existeix, ja que despres de 4 setmanes la dueña del club ens va dir que era una violacio d'un apartat del nostre contracte de lloguer , aixi que em vaig veure obligat a desmontar la paradeta , i ara .. dons dormo al ras . Encara que ultimament i degut a les plujes ha baixat la temperatura i m'he vist obligat a passar mes d'una nit dins de casa .

En quan a la habitacio lliure que teniem a la casa com era d'esperar no va trigar gaire a ser ocupada per el nostre nou company de pis , un conegut de la Lidia , en David que van entrar a la cas a principis d'agost.

Ell és de El ejido Almeria i ja ha estat un parell de temporades a l'illa i es te que dir que era un tio tipicament español i sembla bon xaval , encara que ara com ara no tenia treball , pensava quedar-se el mes d'agost amb nosaltres i si no trobava treball marxaria a finals de mes . Pero dos dies despres ja tenia treball i es quedaria fins al septembre aixi que era perfecte pero la unica cosa era que ell treballava la tarda - nit el que feia que no ens veiesim gaire les cares durant la setmana .

L'agost habia arribat i l'estress a la feina es feia evident , per sort de alguns migdies encara teniem temps per fer alguna que altre siesta , i a Sant Antoni en Lorenzo em va descobrir un local anomentat " De Tulp " .

Esta regentat per holandesos i s'esta la mar de be .

Es un lloc ideals per pasar la pausa del migdia , prendre un cafe amb un porret i despres un migdiadeta .

Avans de seguir la ruta diaria per l'illa .

Cada dia , em tocabava treballar de valent quan tornava al centre per les tardes i m'havia convertit en el taxista oficial, pero , de rebot em deixaven agafar la frago per tornar a casa. Encara que aixo no era cada dia ,pero els dies que la tenia , per lo menys podia dormir una mica mes i m'estolviava les anades i vingudes amb bici , pero practicament cada dia arribava tan o mes tard que quan ho feia amb la bici .

Ara començava a sentir-me com un autentic resident .

I ha una fabula que em va explicar el David que ho expresa molt clarament .

Un home en morir i arribar al purgatori es troba alla amb Sant Pere que li diu :

" ja que no has estat ni molt bo ni molt dolent et donaré 3 tiquets per entrar al cel i 3 per anar al infern ".

L'home decideix d'anar al cel , en arribar alla va descobrir la tranquilitat i la pau que es vivia , va anar difrutant un parell de mesos fins que decideix de gastar un altre dels seus bitllets per anar al infern i veure com es vivia alla .

En arribar i obrir les portes del infern va veure la gran festa sense final que s'hi celebrava , luxe , sexe , drogues i tots els vicis que es pogués inmaginar .

Un cop satisfet d'aquesta vida que es portava al l'infern , va decidir d'anar a fer una altre parada al cel . On s'hi va passar un parell més de messos fins que va pensar que ja era hora de tornar a fer la seva seguent visita al infern , de nou festa i excesos per tot arreu .

Va aprofitar tot el que va poguer ja que sabia que si tornava al cel gastaria l'ultim bitllet d'entrada al cel , que era on en principi ell volia passar l'eternitat .

Quan va considerar que ja era hora de tornar al cel va gastar el seu ultim bitllet . Alla dallt va passar 6 mesos de pau i tranquilitat pero era massa aburrit per el seu gust i donant-li voltes va pensar que encara que es tingues que estar l'eternitat de festa li agradava molt mes l'infern , aixi que va fer un cop de cap i va gastar l'ultim bitllet que tenia per anar al infern .

Un cop alla i al obrir les portes va veure que no hi havia ningu i de sobte l'empenyen per l'esquena , el tiren a terra i posant-li una bota al coll començen a ordenar-li :

" Neteja aixo ! Fes allo ! Corre cap aqui ! " .

Ell tot sorpres , va dir :

" Eee!! espera un moment , jo ja he estat aqui avans i ja m'ho conec ,aixo avans no era aixi , vull parlar amb en Satanas " .

Apareix devant seu el el rey de les tenebrés i ell li preguntá :

Que passa aqui ? On esta la festa ?

i Satanas li va contestar :

Resulta que avans tu eres un turista pero ara ets resident .

Dons explica molt be el canvi que experimentes a passar de turista a resident i en aqusta illa aquesta fabula be que ni pintada .

Un apunt curiós dons a part dels famosetes (els quals me la suen ) que es veuen de tan en quant per a prop del port on treballo ( La ultima que vaig veure va ser La Duquesa de Alba , es un monstruo no us ho podeu inmaginar , ben be treta d'una pelicula de zombies ) resulta que fa poc ens van fer una entrevista quan descarregabem el barco i al mati seguent vaig sortir al Diari d'Ibiza , mira tu quines coses .

Pero tot i la feina i la ocupada vida entre setmana aixo habia fet que els diumenges de cada setmana es conevrtisin en els unics dies on podia disfrutar i descobrir nous racons de l'illa , i intentava no desaprofitar-ne cap per sortir de festa i anar a varis llocs .

Els diumengues al mati tinc el mercadillo de segona ma a aprop de casa en el qual ja he fet un parell d'aquisicions . Una motxilla Altus 50l. per 5 € i una riñonera que de ben segur seran util en futures aventures.

EL Xirincana el local que es troba al cantó del meu antic centre de buceig a on el dimecres i diumengues fan algun que altre concert i a on es viu un animat ambinet .

Sansara , a on algun disabte a la nit anava a fer unes canyes i a disfrutarde bona musica en el pati Chill-out .

Cala longa , on vam anar una nit que hi havia una discreta festa de disfreses , a on ens vam apuntar jo en luigui i Scot , el que va ser d'allo mes divertit ...

especialment quan estavem fent el burro per el carrer

I aprofitant que L'Scoot portava el longboard vem practicar una mica per els carrers de cala llonga

Aixo es cala llonga pe'l mati

Aqui deixo varies imatges de diferent racons de l'illa en les meves particulars voltes d'exploracio.

.... paisatje interior tipic de l'illa

A prop de Punta Grossa

La costa d'aigues blanques

Els voltants de port de Sant Miquel

Per desgracia falten fotos de llocs com la Cala Atlantis , el meu lloc preferit de l'illa pero es que aquell dia no em vaig emportar la camara . M'ecatxis ! . Pero no trigare gaire de tornari per que poguer veure perque es el meu preferit .

Ja que el meu cumpleanys era al cap d'un parell de dies va concidir amb les festes de Sant antoni i em vaig despedir com cal dels 29 a un macrofesta a Cala Gracio , amb musica i festival fins les 6 del mati .