30 ANYS AQUÍ

D'aqui un parell de dies cumplire 30 anys i crec ja era el moment de parar i mirar enrrere per fer balanç .

La meva vida habia sigut plena fins al moment , no entrare en detalls ja que em portaria molt de temps, pero diguem que sempre havia anat cumplint mes o menys habia anat desitjant , pero mai havia tingut un objectiu fixe en el que centrar els meus esforços .

Aixi com envejava i admirava la gent que desde petits sempre havien tingut clar que volien fer en aquesta vida i havien centrat tots els seus esforços en aconseguir-ho, jo havia anat deambulant d'un lloc a un altre , complint sempre objectius a curt plaç sense tenir un objectiu global en el que centrar els esforços de la meva vida .

Pero no va ser fins a decidir de començar aquest viatge que vaig tenir la sensacio que finalment agafava el cami indicat .

Suposo que es un sentiment que tots tenim dins nostre , el de veure mon i disfrutar d'aventures , per lo menys sempre i molt profundament ha format part de mi .

I el pensar en el simple fet de que nomes es viu una vegada , em va ajudar i va ser la pedra central a l'hora reunir forçes per llençar-me a l'aigua tal i com posava a principis d'aquest blog.

Tot i que respecto enormement a la gent que escull el quedar-se en el seu poble o pais per forjar la seva familia i viure la seva vida, amb l'establilitat i seguretat que aixo comporta . Pero de moment no creia que fos per mi.

Ara com ara i amb el gran mon que tenim al nostre abast no podria quedar-me a casa sense sentir-me com si m'estigues perden alguna cosa important .

Segons la meva interpretacio d'aprofitar la vida al maxim , es veient tot lo posible del nostre planeta i coneixer a quantes mes persones millor de la gent que l'habita mentres intentes cumplir i viure les experiencies que sempre t'auria agradat fer .

Crec que la vida es tracta en tirar sempre endevant i en afrontar-nos a nous reptes i canvis que s'ens presenten al devant ,amb l'experiencia que els anys et van donant , i sempre intentar aprendre al maxim dels teus errors per ser cada dia una millor persona .

Es com un joc que a mida que vas avançant es torna mes divertit quan mes dificil es fa.

Ja que d'aqui no gaire temps ningu s'enrecoradara de que vem estar aqui , tenim que pensar en el que ens volem emportar amb nosaltres i quina es la imatge que volem deixar als pocs que ens recordaran .

Quan arribi l'ultim dia de les nostres vides , l'unic que ens quedará son es els bons moments i la sensacio d'haber viscut una vida plena habent fet lo correcte .

Per lo menys es aixi com em vull sentir .

Pero ara cada cop que mirava el mapamundi m'en adonava de la titanica aventura en la que em m'estava enbarcant d'ara en endevant , i havia molts llocs que visitar i el mon es inmesament gran com per veurel tot , aixi que em tocaria d'organitzarme una mica avans de continuar . Necesitava prioritats i llocs especifics que anar a visitar .

Aqui entrerien dues llistes una dels indrets que tenia que visitar " MUST SEE " i per altre banda una altre que fes referencia a les activitats que sempre hauria desitjat fer " MUST DO", Segueixo treballant en elles i espero que d'aqui no gaire les pugui publicar en aquest blog .

Crec que es una cosa que tothom tindria que fer en un moment o altre , fer un paretesis de la vida i la societat que ens rodeja i pensar , freda i obectivament quines son les coses que vols fer i veure abans d'acabar els teus dies sempre sent ambicios pero realista al mateix temps .

Finalment vull parlar de canvis de pensament que van surgint en mi i que m'enveeixen cada dia una mica mes , princilament son dos :

Un sentiment de Globalitat en el que les fronteres i les diferencies queden eclipsades per un fet contudent tots vivim junts en aquest indret de l'univers .

ja no em considero ni europeu ,ni espanyol , ni catala sino que ara simplement em considero com un altre habitant del planeta , se que sona extrany pero , em sento mes comode aixi .

I una altre de senzillesa i humiltat, en el que els diners tenen la importancia justa i a on , les coses materials cada cop perden importancia i les experiencies i els bons moments la guanyen.

No puc predir com , a on , o al costat de qui acabare aquest vitaje ,o be , en que m'ajudara o a qui ajudaré . D'una cosa n'estic segur ,per primera vegada a la meva vida sabia que aquesta era la direccio adecuada a prendre i en la que centrar el meus esforços .

Estava disposat a seguir aprenent per convertir-me cada dia en una persona mes sabia mentres continuo descobrint les grans injusticies i maravelles d'aquest planeta blau .

PD :gracies de nou a tots els que seguir dedicant uns minuts a aquestes paraules que aqui deixo escrites , sense vosaltres aixo seria simplement un diari mes . Una abraçada enorme a tots i cada un de volsaltres .

GRACIES !