domingo, 18 de julio de 2010

Creant un nova rutina



El culebron que estaba al aire s'aniria solucionant peça per peça , i amb un final d'allo menys esperat ; en primer lloc en Luigui va recuperar el treball despres de afirmar i refirmar que ell no habia fet res . Jo m'equivocaba el xaval deia la veritat .

Desde aquell moment en Luigui poc a poc tornava a recuperar el somriure habitual pero es començava a notar que la presencia de la Sepi l'estabava afectant a ell tambe , cada cop mes , semblava que poc a poc anava descobrint com era realment aquesta mossa .

En quan a mi , no vaig trobar cap lloc per anar a viure mes a prop de la vila aixi que de moment em quedava a la casa fins a nova ordre .

Aixi que ara la meva nova rutina ,es basava en d'espertarme de bon mati a les 6:50, per agafar la bicicleta a les 7:10 com a tard , de primer , una pujadeta amb la bici . Buufff .


En total 8,5 Km per arribar a la parada de bus de Santa Eulalia el que em portava uns 30 minuts amb bici , i desde alla, agafar el bus 7:50 ; despres mitja horeta amb bus fins eivissa , esmorzar i 15 caminant fins a port de marina botafoc , per arribar a les 9:00 al treball .


En resum , cada dia em tocabaven 2 horetes de cami fins al treball tan d'anada com de tornada

El treball a les piscines era de puta mare , em tocabava nadar força i les ventes no anaven malament el que significava mes calerons a la butxaca .
Despres de dinar un porret i una siesta ... vaja una vida d'allo mes dura , Juo juo juo . A mes a mes de tan en quan si tenim temps en Lorenzo mensenya mes racons que valen la pena veure de l'illa .

Per adornar tot aixo a sobre , menjem als hotels , que mes podia demanar.


Aqui hi han un parell de fotos del nostre treball a les piscines

Aquest es en Lorenzo...


Aqui em teniu en plana acció ,treballant a les piscines...


Pero no creieu , a vegades el treball pos a prova els nervis , aquesta noia que no es precisament lletga , va venir a fer la prova en Topless i em vaig tenir que concentar lo seu per estar centrat amb la feina . Brrrrrrr ....


Aquesta en especial es una de les meves preferides i quan la miro sempre s'em escapa el riure , era un nen petit que li vaig fer la foto just quan s'he li va caure el regulador de la boca , podeu apreciar ,els primers moments del panic d'un nen petit .


Evidentment el vaig treure de l'aigua i no va ser res mes que un ensurt .

Vaja ja veieu que malament que m'ho passo .

A la tarda quan torno al centre em toca descarregar botelles quan arriba el barco i ajudar en el que facia falta al centre , ultimament agafo la furgoneta del centre per anar a tornar els clients als seus hotels , aixi que cada cop coneixo una mica mes l'illa .

Vaja en resum aixo era com un gimnas gegant , a veure si m'explico ,
cada dia feia 17 km amb bici diaris , tan si com si , el que em feia treballar les cames .
Els farts de nadar que em faig amunt i avall de les piscines , que la majoria del temps nado amb els peu junts com els dofins em feia treballar les abdominals i els tormells i per rematar el dia , el trajin de botelles , (que la mes lleugera es de 12 kilos buida ) ,que feia amunt i avall al centre treballava els braços .
A mes ara resulta que tots aquests banys a la piscina i el les llarges estones sota el sol m'estaven fent que el cabell s'em estes tornant ròs .

Mestaba convertint en un superguerrer ?!?!? Superar la força del guerrer que ha superat la força del superguerrer ? KAAAAAAAA.....MEEEEEE.......


A principis de juliol va arribar una nova noia a casa la Sanna na ballarina de profesio que venia a passar un parell de setmanes a eivissa ,


Era molt bona noia bastant timida al principi pero aviat es va deixar anar ;pero sempre sota la mirada envejosa de la sepi , que sempre intentabava aconseguir protagonisme a cada moment .
la Sepi es va assegurar de tenir la sanna sota la seva ala i mostrar-li la illa a la seva manera , de totes maneres vam tenir temps per parlar i es veu que esta a les finals d'un progama de televisio de ball d'hollanda , ens va ensenyar alguns videos i es realment una maquina , i molt molt deportista entrena 10 hores diaries i te un culet que et fa distreuret amb molta facilitat . Ho tenia que dir .

Jo no tenia gaire temps lliure pero els diumenges els disfrutava com fa molt temps que no els disfrutava fent snorkel a la platja i relaxantme ja que ara era els unics moments que podia anar al mar a disfrutar .

El dimarts dia 6 de juliol va ser el cumpleanys d'en luigui en feia 36 i el vem celebrar a casa fumant i bebent .


Ells despres van marxar cap a San Antoni pero estava massa cansat per sortir de festa. De totes maneres li vaig regalar un llibre de fotografia submarina , que li va agrada força .

En Luigui ja m'havia dit que el dia despres del seu cumpleanys vindria una altre noia a viure a casa per dues setmanetes. i que ell dormiria amb ella a la meva habitacio -
Ell ja m'habia dit si podia anar a dormir al menjador , li vaig dir que no hi habia cap mena de problema.

Pero ara ja seriem 5 a casa el que significa que si tenia que dormir al menjador i amb el transit de persones seria casi imposible de dormir , i menys amb el meu son lleuger , aixi que vaig decidir d'anar a dormir fora , mes concretament habia escollit el sostre .
Em vaig apoderar de quatre cordes una tela de jardi i unes brides , un sofa i una taula de jardi i amb l'inestimable ajuda de la ximeneia situada al sostre em vaig construir la meva nova habitacio.


Despres dhaber dormit un parell de nits a dalt , ja estabava decidit a quedar-mi , la veritat que s'estava molt be amb una brisa fresqueta i uns despertars amb la primera claror del mati .

En arribar a casa una tarda en Luigui em va dir que la noia no vindria , ell ja s'abia mudat la meva habitacio , cosa que tenia ben merescuda despres de estar dormint al menjador desde que va arribar la Sanna . Pero la veritat que no tenia ganes de tornar a dins de casa , al sostre s'esta massa be .


Dons de moment a la teulada em vaig quedar , amb la meva xoza improvitzada , a on ara ja dormo cada dia amb el sostre decorats per cents d'estrelles .

De totes maneres alla estava allunyat de la tensio creixent entre en Luigui i la Sepi ultimament l'ambient era bastant tens , ja que la Sepi mai estaba contenta amb res del que feiem i cada cop es queixava mes , jabia arribat un punt que en arribar a casa ,era com entrar en casa d'una altre persona . Pero jo em mantenia al marge de la situacio el que feia servir ho netajava al moment i em portabava com un señor , per al de evitar problemes .

Un dia en arribar a casa vaig veure el Luigui a les fosques i el primer que em va dir es que s'en havia anat la corrent , perque ens habiem retrasat en el pagament del mes , a nosaltres dos ens era una mica igual , pero les noies tenien la nevera plena, aixo va ser la espurna que va fer esclatar el polvori . La Sepi ja tenia una altre cosa per donar pel cul.
El Luigui em va dir que ell pagaria el que tenia pendent i marxaria de la casa , ja n'estava fart.

Pero resulta que no va fer falta .

Despres d'un altre dia de treball i en arribar acasa vaig veure que no hi eren habien marxat sense dir res , no em vaig poder contenir de la emocio i un gran pes s'em va treure de sobre i de la meva boca sortia un gran " Siiiiiii , A tomar por culooo ! " No tenia res en contra de la Sanna era una bona noia, pero aquesta explosio d'alegria era perque finalment no tindria que tornar a tractar amb aquella persona ( Sepi evidenment ) . Habiamos vencido a la bruja del Este ! .

Afortunadament va pagar la seva part del pis avans de marxar aixi que fins agost tranquils i aquest cop , si que tranquils de veritat una cosa que s'havia trobat a faltar .

Be pero ara teniem que trobar un company/a nou per ocupar l'habitacio que esta lliure , segurament no sigui dificil , ja veurem que passa .

tornavem a estar com al principi , sols , felisos i contents , compartint el menjar com a bons germans i sense tenir que estar en tensio per descobrir de quin humor es despertava la Sep.


La calma habia tornat a casa i ara s'apreciava mes que mai , en Luigui era feliç i jo tambe.

2 comentarios:

Las Mutantes del Besòs dijo...

hola!!!!

molt bé, molt bé l'habitació!!!! però la pasada nit no ha plogut una miqueta????!!!!

m'alegro de que hagis superat un trangul!!!

bé ja veo que sera un estiu d'esport!! jejejeje

una abraçada

Oriol dijo...

Caram,cada cop que hem llegeixo el blog m'agrada mes.
That's the story of your life dude.
Bue,nomes una part,pero una part molt xula.
Segueix informant eh,que has de penjar la caminada per l'illa.
Disfruta-ho tot!
Fins aviat tete.