860 metres de desnivell en 50 minuts

La nit anterior haviem aparcat aprop de Grouse mountain , la estacio d'esqui mes propera a Vancouver, que desde la qual ens havien dit que es tenia una vista fenomenal de la ciutat , si el temps t'ho permetia .

Ens vem posar en modo excursionista de nou i vem aparcar la furgoneta al parquing de la estacio , desde alla ens tocabava una pujada de la qual no erem conscients, la inclinacio que tenia la muntanya era tal , que en ves de caminar , era una escalinata constant de roques i esglaons de fusta que s'alsaven verticalment per sobre teu .

fins hi tot si alçaves el cap veies la gent petita a la llunyania com pujaven , pero nosaltres , com a campeons que som vem portar un ritme alegre i constant , nomes descansant una vegada passats casi 3/4 del cami .

Arribavem a dalt , bastant cansats. Alla amunt vam poder comptemplar les primeres acumulacions de neu. L'hivern ja s'acosta. jur jur jur.

Era una pasada veure tot aquell petit resort envoltat d'escultures de fusta tallades que es trobaven per tot arreu.

Alla mateix va ser on vam poder veure el primer parell d'osos grizly, en captivitiat, es clar. Eran enormes, huge!!! com diuen per aqui. Tenien unes urpes que et fan pensar en la impotencia que es deu sentir al trobar-se una d'aquestes besties a la natura.

Despres de tantes emocions, vam a anar a un mirador desde on vam poder veure Vancouver desde la llunyania degustan unes galetes molt bones que venen per aqui. En serio estan bonissimes. Oatmeal cookies.

Per baixar de la muntanya, semblava ser que era obligatori pagar un ticket i baixar per el teleferic fins el parking, cosa que no eram ni gaire concients, ni gaire partidaris. Aixi que fent cas omis d'una gran senyal groga amb lletres negres que deia, WALK DOWNHILL FORBIDDEN, vam començar a baixar per el mateix cami per on tothom pujava.

Estava clar sent respectuosos amb la gent que pujava. Va ser bastant mes divertit que pujar, i en alguns moments es va arrivar a convertir en una cursa de saltinbanquis, es que no ens podem deixar anar....

Un cop a la caseta sobre rodes, vam agafar rumb cap a Squamish, on veuriem el tercer salt d'aigua mes gran del Canadà.

Les Shannon Falls, de uns 360 metres de caiguda. Potser a les fotos no ho sembla tant, pero eran enormes.

Ja un cop a Squamish, vam fer el campament a un parking d'un centre comercial. Alla fariem unes poques de compres per omplir la nevera. Una mica de llet, unes galetes..... i...... unes fruites tretes de un comic d'Akira Toriyama!!!! No tenim ni idea de com es diuen pero serien el postre d'aquella nit.

Per sopar, una sopa de fideus picant, mooolt picant, de la qual vam comprar uns quant bols que no tenims mes remei que menjar, i de segon el menjar tipic de la terra veïna, hamburgueses. Hamburgueses fetes per el nostre bon amic Oscar amb la millor carn que vam trobar al supermercat. Toooot molt bo.

Afortunadament vam trobar coneccio a internet per un wifi public i vam poder actualitzar el blogg per deleite dels nostres fidels seguidors.

Merci a tothom per els vostres comentaris, cada dia que podem mirem a veure que ens escribiu. Per cert, no tenim ni idea de qui es l'Abdul, pero agraïm igualment el seu seguiment desde els Emirats Arabs.

Per cert.......... Algu el coneix?

PD: Estem pujant totes les fotos en GRAN , si clickeu a sobre s'ampliarán i podreu estar per un moment a CANADA ! ( I si o voleu veure de mes aprop ... ja sabeu . Aqui us esperem ! )