Juan de Fuca: TANT VEEERD!!!!!

Despres de comprobar que els autobusos que et portaven i et retornaven del trail a Victoria no estaven en servei fins l'Abril de l'any que ve, vam haver de buscar-nos una altre forma d'arrivar al principi de la ruta, Jordan River.

El lloc mes proper al que vam poder arrivar amb autobus, va ser un poble anomenat Sooke, a uns 30 km del principi del trail que voliem fer. La única opcio posible, a part de caminar, era fer dit a la carretera.

Despres de 10 km infuctuosos ,amb una petita parada a la platja per fer un esmorzar , va apareixer el nostre salvador . un tal Robert que ens va recollir i ens va acostar aprop de China beach a on començava el trail .

Ja estavem en cami , en endinsar-nos en els primers metres del bosc , ells ulls s'ens obrien com dos taronjes en veure la grandaria del arbres que ens rodejaven i la cantitat de plantes i bolets , que semblaven anar apareixent alla on miresis .

Baixant per pasareles de fusta , per sobre de arbres caiguts reconvertits en escales , i observant entre els arbres les fantasmagoriques platjes banyades pel pacific .

Vaja , una pasada , el primer dia va ser tot nou i fascinant , vam creuar el nostre primer pont penjant , cascades que sortien del mig del bosc per desenvocar a la sorra de la platja i un paissatge conquistat per la molsa.

Els nuvols ens van acompanyar tot el dia, pero ens van deixar disfrutar del paissatge en sec. L'endema seria completament diferent.

Despres d'un dia sense preses vam trobar una zona d'acampada a la platja on pasariem la nit. Fer una foguera no va ser del tot dificil. Ja que estava tot mig preparat i hi havia fusta seca per tota la platja.

Un foc un bon sopar, unes felicitacions i a dormir. Avui estrenariem la tenda nova que va resultar ser totalment d'estiu. Vam passar una mica de fred ja que ens vam fotre en gallumbos al sac.

Segon dia.

Aquest mati ens va despertar la pluja. Ens esperava el tros mes complicat del trail i tot estava xop. Pero ja anavem amb aquesta ideia al cap. Anavem ben preparats. Va resultar ser un tram de 20 km extremadament durs, i no nomes per la pluja,. sino que el cami feia desnivells constants, atravessant un munt de barrancs amb ponts de fusta que molt cops eran troncs caiguts.

Un cop pasades unes 4 hores, i sense haver esmorçat molt be, vam arrivar a un refugi quan pensavem en parar en la propera platja.

Va ser genial!!!! , poder descansar de la pluja en un lloc sec, aixogar-nos una mica i mejar un raviolis, l'unic menjar realment consistent que portavem. Despres d'una horeta de descans, el temps s'ens tirava a sobre, ja que haviem d'arrivar a Sombrio Beach per dormir alla.

La tarda va ser un pel mes relaxada, pero no gaire , el cami ens portava per una cresta en mig del bosc i ens acabaria deixant a la platja , pero sempre amb la dinamica de cascades , arbres enormes i platjes de roques abruptes . I per suposat acompanyants constantment per una pluja fina que no pararia en tot el dia

Arribariem a la platja una mica avans de que es fes fosc , parariem la tenda i ens fotriem dins per no sortoir fins l'endema .

va ser una nit mogudeta , ja que s'em va punxar el matalas inflable . gracies a deu o vaix poguer solucionar amb esparadrap . Aquesta nit ens haviem abrigat be i no pasariem fred .

Tercer dia.

La pluja havia parat ..... si ..... si , si . Bon dia . Ens vem despertar fer un te amb fulles de pi i unes barretes energetiques i ala a fer l'ultima tirada fins al final del trail uns 23 km , a mes avui la dificultat era molt mes facil , pero la pluja no va trigar gaire a tornar , casi inperceptible pero sempre constant .

Si teniem que destacar alguna cosa en concret d'aquest dia , apart de la natura que constantment atrau la teva atencio alla a on miris , va ser la cantita de tolls i fang per la qual tindriem que anar atravesant, inclus a vegades pujaves per petites rieres i allo era el cami . Ens vem pasar el dia saltant de punta a punta del cami i de tronc a tronc per intentar no ficar la pota en algun d'aquest basals de fang , encara que no sempre ho aconseguiem . Je je je.

Despres d'unes relliscades , unes quantes rialles i sense deixar de caminar al nostre ritme alegre arribariem al final del Trial , xops pero contents .

Un cop al parking del final vam decidir fer un descanç. Sota un cartell d'informació ens protegiem de la pluja que cada cop era més constant. Les ultimes barretes energetiques ens van donar forces per arrivar fins a Port Renfew, a 2 km d'on estavem. Curiosament ens aquest tram de carretera va ser on vam veure més animals! Durant la caminada vam veure un munt de Banana Slugs ( uns llimacs força grans ) i un sapito que andava por ahi, pero en aquell troç vam veure un cervol que s'ens va quedar mirant a uns 20 metres i una mena de faisà que casi vam poder caçar per sopar. L'arrivada al poble va ser tota una alegria, vam trobar un Motel tipic i topic ons ens vam allotjar molt merescudament.

Una dutxa calenta!!!!!! No ens ho podiem creure, estavem alla, tot dutxadets, amb les botes aixogantse i estirats en un llit de matrimoni cadascú. Inmillorable. En aquell moment ens va venir la gana. Problemes, les uniques provisions eran un paté pero nomes pate, no hi havia pa. Avanç de tot aixo vam estar bebent cafe d'enormes proporcions ja que l'habitació ens venia amb cafetera incorporada, i cafe gratis, aixi que la combinació de cafe i pate per sopar, no li recomenem a ningu, escolliu una sola cosa.

4rt dia.

Deixem l'habitació cap a les 8 am i ens arroseguem fins el primer punt on ens serveixen menjar. Va ser rapid, en pocs minuts estariem foten-nos un esmorçar 100% americà. Tres ous fregits amb bacó, torrades amb mantega i patates en daditos, de puta mare. Ara venia la diversió. Teniem 70 km de carretera per tornar a Sooke, el lloc on hauriem d'agafar el bus fins a Victoria ( a 100km des on estavem ) on ens esperava l'Steph a les 6 pm per recollir roba que haviem deixat.

Vam començar a caminar per la carretera fent autostop a tots els cotxes que pasaven, que no eran gaires. A més era diumenge. Al cap d'una estoneta, la veritat no gaire llarga, un señor ens va deixar pujar a la part del redera de la seva furgoneta pick-up. Quin fred que vam passar, pero molt contents ja que ens acostaria a Sooke.

El viatge va durar uns 45 minuts i ens vam adonar de la burrada de distancia que teniem per devant. Tot va anar perfecte, al arrivar a Sooke vam anar a pendre un capuccino calentonet, per agafar temperatura i tot seguit ja estavem a l'autobus de cami a Victoria. 100 km per 2,25 dollars. juo juo juo juo.

Ho haviem aconseguit! Juan da Faka done!!!!!!

PD. fotos pendents, no les deixa pujar.