martes, 27 de octubre de 2009

Victoria, "The centre of the known universe"


El dilluns 26, ens vam acomiadar de la Kika i companyia per a dirigir-nos cap a Victoria, una ciutat situada al sud de la illa de Vancouver. Per arrivar alla tindriem que agafar un ferry que ens portaria pel mig de varies illes petites formant el paissatge que podeu observar a la foto de aqui dalt.
Una travessa tranquila a traves del pacific on vam poder veure els primers lleons marins en llibertat.

Ja a la ciutat de Victoria, "centro del universo conocido" segons va descriure l'autobusero, teniem varies coses a fer avanx de trobar-nos amb la Steph, la propera persona que ens acolliria a casa seva. Aixi que ens vam dirigir a una bogaderia d'aquestes tipiques de les pelis on fariem la primera rentada de roba.


El sol ens va acompanyar durant tot el dia, i mentre la roba donava voltes a la rentadora, nosaltres donavem voltes per la ciutat. Realment ens va agradar molt, ja que es una ciutat mes tranquila i acollidora, amb unes cases d'estetica yankie.
A la tarda, vam coneixer a la Steph, una noia Asiatico-canadiense molt maca i simpatica amb la que vam anar a sopar amb els seus amics de la reserva naval. Si si, es militar al igual que la majoria dels seus amics.

Ens vam menjar les hamburgueses mes besties que fins ara hauriem probat mai, per a que hos feu a la idea, el gruix de l'hamburgues era com tres de les d'alla. Amb la panxa plena i despres d'haver fet unes "rises" vam anar a dormir. Un llit de puta mare molt comode i calento.
El sol brillava al mati seguent, el nostre objectiu del dia era deixar-ho tot llest per a la travessa que teniem que comensar al dia seguent. Hauriem d'estar ben preparats perque serien quatre a plena natura.

El dia es va fer ame , visitant el Chinatown de Victoria , anant de ruta per la ciutat , per casualitat vem veure l'estadi de hockey de la ciutat on entrenaven quatre matadillos .
Havent comprat el necessari per l'excursio , tenda inclosa , ens haviem guanyat un bon dinar al barri xino .
Ara tocaba preparar les motxiles i descansar .
PD: Flipalo con el carraco Chacon !!! Dons aqui com aquests ni han mil i aquest no es el mes gran que em vist . Alucina !
No tingueu en compte les faltes ja que l'ordinador que fem servir es Made in USA i no saben el que es la c trencada entre d'altres coses .

lunes, 26 de octubre de 2009

Primers dies a Canada

Despres d'un vol MOLT llarg, varem aterrar a Vancouver. Tot gris i plujos. Un cop guardades les maletes a la consigna de l'aeroport, ens vam dirigir cap a Ca la Kika ( Kiki ). Alla vam coneixer una parella de lituans que tambe acabaven d'arrivar amb el mateix vol que nosaltres, Edgar i Dita.




Al dia seguent varem anar amb els a Vancouver a visitar la ciutat. Una pasada, fins i tot vem veure com estaven rodant la pelicula del EQUIPO A. Es veu que Vancouver es com el Hollywood de Canada. Bueno, eso, gratacels, chinatown, stanley park ( amb un asecador de nens molt curios ) i bueno eso, un paseito por ahi.










A la nit ens esperava una festa internacional, gent d'Arabia Saudi, Israel, Mexico, Colombia, Lituania, Polonia, 1 canadenc i un tal Vicente de Murcia. Estuvo que et pentines, una bona taja i vem preparar una sangria pa la penya, va ser tot un exit.




El diumenge, sense haver dormit gaire i amb els horaris encara no gaire clars, ens vam dirigir un altre cop a Vancouver pero aquest cop sols. Un bon passeig per tota la ciutat, vam veure un rellotge que anava amb vapor!!! Vam estar tambe en un jardi japones que te cagas en las bragas de guapo











Aquest dia tambe vem comprar tot el necessari per a fer una paella a les nostres hostes lituanes. No ens va quedar gens malament.



Ara tocava dirigir-nos cap a Victoria . To be continued.....

lunes, 10 de agosto de 2009

Test Fields





Aquestes vacances en qbo va proposar una aventura força atractiva i de nostre l'estil , anar caminant desde Portbou fins a casa . Sense mes ajuda que una mochila i un mapa de carreteres sense masses mes indicacions , les suficient per saber a on estaven situats els pobles , pero tampoc i havia massa perdua ja que teniem que seguir la costa . I aquest era l'objectiu veure de primera ma totes les platjes i cales desde frança fins a Barcelona .



La idea em va entusiasmar rapidament i en un parell de dies vem fer els preparatius i ens vem posar en marxa la matinada del x d'agost , vem sortir caminant de casa de bon mati , als 20 minunts de sortir ja teniem el primer contratemps , nomes sortir de casa m'havia caigut de la mochila el plastic que fariem servir com a tenda , i ens va tocar tornar enrrere per buscar-lo , Ja ho diuen que qui no te cap ha de tenir cames .

vem anar fins la estacio , i vem pujar amb tren fins a Portbou .

1er Dia - Total freeride .

Al arribar a Portbou vem fer un bon esmorzar i ens vem dirigir fins al port a on començava la nostra aventura . I el Primer que vem veure es que no hi havia cami desde on voliem començar , dons vem optar per pujar camp a traves .



Aixi contiuariem la resta del dia , reseguint la costa camp atraves atravesant autentics mars de cactus i saltan de roca en roca per seguir endevant .

Despres d'un dia força actiu i amb algun banyet ocasional vem arribar a Port de la Selva a on fariem la primera nit , amb una sorpresa inesperada , una pluja d'estels que va amenitzar la nit i sense oblidar-nos de un parell de families que ens van cantar a capela "Los mayores exitos de Disney ".

2on dia - "EL" Cap de Creus

Depres de la primera nit a la fresca . ens vem despertar al sortir el sol bem esmorzar una mica i bem encara el cap de creus amb la intencio de anar borejant-lo costés el que costés , Aqui sota teniu una instantania de bon mati al començament del cap de creus mirant cap a Port de la Selva .

Ara tocaba anar reseguint el cami , fins que s'acabes i despres ja veuriem .Vem passar per davant un simbol del GR , que tirava per una altre banda , pero nosaltres feiem el nostre cami . No va tarda gaire en desapareixer el cami .Despres d'una horeta i mitja ens trobavem a una cala on el cami s'acabava . Dons camp atraves ! Visca la alegria .

Que va comportar aixo ? Dons tenir que començar a grimpar roques i escalar cap al punt mes alt que veiem . La grimpada va estar divertida , i la visio de anar pujant tenint un barrancs de 30 metres canto , definitivament t'acaba de despertar , per sort , al ser de mati i al estar a la sombra o va fer mes agradable .
En arribar a dalt ens vem donar compte de la embergadura de la situacio . Moment de reflexio !



La idea de reseguir tot el cap de creus perdia força , no teniem aigua suficient i per arribar a cadaques reseguint la costa , ens portaria un parell de dies , ja que el cami era molt ... baja no hi havia cami .Vem decidir seguir pistes forestals en la direccio a on nosaltres creiem que estava Cadaques , Aqui va començar una caminada sota el sol , poc recomenable , apart de la calor , les inumerables valls que es converteixen en cales abruptes al arribar al mar , fan que els camins constantment facin llargues voltes per recorrer el perfil de la costa .


En aquell oment van venir fugaçment la imatge del GR que haviem deixat enrrere .
Sense hombra ni molta aigua vam seguir el cami en la direcció on creiem que es trobava Cadaqués. El cami era un mar extrasoleiat de plantes punxagudes que et rascaven les cames sense cap tipus de compasió. Despres de caminar un parell d'horetes ben llargues i força deshidratats vam veure un edifici a la llunyania. Al apropar-nos varem veure que aquell edifici era una hipica. Un lloc on poder conseguir aigua!!! El Qbo, ansios per conseguir aigua es va tirar de cap a el que semblava un pou. D'alla vam extreure una mica d'aigua obstruida dins una canyeria, vam tirar molta mes de la que es va recollir , 1 litro escas al final i.... de sabor estrany . Al cap de 40 minuts a la fi arribavem a Cadaques.

Un cop a alla i fet l'aprovisionament ens vem dirigir a la tan esperada platja , que no l'haviem toca en tot el dia .


Teniem els peus adolorits i el banyet va sentar divinament seguit d'un bon dinar .
Amb la panxa plena i aprovisionats , varem continuar el cami . Va ser una caminada de 2 hores i mitja ,per muntanya que ens portaria a Cala juncols on vem decidir passar la nit ja que els meus genolls demanaven pietat .

Pasarriem una bona nit , a cobert i dins una cova poc profunda , que ens va proporcionar calor durant tota la nit .

3er dia Emputia Brava

Despres d'una bona nit , ens vem possar en cami quan va sortir el sol . Començavem el dia , sense esmorzar i amb poca aigua vem començar una caminada per acantilats de cami al Golf de Roses i pensant en el moment que podriem caminar descalços pel canto de la platja , per descansar i refrescar els peus , resentits dels dies anteriors . Tambe perque teniem previst portar un ritme mes rapid un cop arribesim a la platja .De propina haviem quedat amb el nostre amic Chacon .
Hi havia optimisme, despres de creuar inumerables cales arribavem a Roses,i a la esperada sorra . Un banyent un cacaolat a preu de turista i ja estavem preparats per encara el Golf .

Caminant feliçment per la la platja , sota el sol ,pero frescs ( increiblement es molt mes fresc caminar per la platja , que no per els acantlats i caminets ) , amb la motxila i la panxa plena .

la alegria va durar fins a Santa margarida a on ens varem trobar un canal per el qual sortien els vaixells . "... que fem ? Suposo que mes amunt hi haura un pont "
GRASO ERROR ! Aqui va començar un cami que ens va fer perdre casi tot el dia .




Despres de perdrens i donar voltes per canals , creuar el Parc Natural dels Aiguamolls del Emporda .De moment en Chacon ja ens havia trucat dos cops per quedar pero no sabiem dir-li a on erem aixi que vem quedar a Empuria-brava .
Arribant a la platja el Chacon ens va torbar i li vem explicar la aventura . Pero no ens podiem quedar a dormir aqui , massa gent , vem decidir d'anar a Sant pere pescador .
El Chacon es va oferir a portar-nos fins alla , pero no voliem fer trampes , el que si que li vem deixar van ser les motxiles i ens vem trobar al cap d'una horeta .

Despres d'un passeig relaxat d'espres del dia estresant va anar molt be , a mes , avui dormiria en un matalas , jo jo jo .



4 dia Bon dia ! Sant Peter Fisherman / Illes Medes

Despres d-una nit de descans ben merescut . Al mati ens trobavem de nou amb un canal per creuar 
Despres de la experiencia a Empuria Brava , , ja estavem ben excarementats a l-hora de Rodejar canals d-aigua aixi que aquest cop en trobar-nos el canal per creuar no ens ho bem pensar gaire a l-hora de creuar , pero com es pot veure , No tot el material va quedar sec i menys encara despres de que la motxila del Qbo prengues un accidental bany. 




Va ser un dia tranquilet i amb unes vistes i cales adorables incloent " Cala Gaviota " 






Dia 5 Illes Medes /Aiugua Blava
Mmmm... no m-enrecordo gaire be com va anar aquest dia, pero de segur que ens ho bem passar be . je je je


Dia 6 Aigua blava / Platja aro

Uops! Info missing again .


Dia 7 Platja aro /Puig de Les Cadiretes
 Avui  ens despertavem aprop de Sant feliu de guxols  i ens disposavem a continuar per la costa el nostre cami . Pero ens vem deixar despistar per un GR que passa per la costa aixo ens portaria a fer una considerable volta fins a Puig de cadiretes una carena de muntanyes ;es que no es troba exacatement que diguem ... aprop de la costa .



Va ser un tute mes que considerable .Felic cumpleanys Oscar!

Dia 8 Llorell /Canet
Dia tranquill apropant/nos a casa sense gaire incidents  ( O mes ben dit , no recordo res a destacar d-aquest dia , aixo es el que passa quan intentes escriureu dos anys despres , la memoria no es el meu fort , je je je)





Dia 9 Arribada a Casa
L-ultim dia ens vam fotre una etapa for\a dura . desde Canet de mar a Sant Fost . La veritat que aquest ultim tros no tenia gaire Glamour que diguem , caminar molt , per zones mes urbanitzades .
Al final del dia els meus genolls ja no podien mes , Si no recordo malament aquewst dia em vaig prendre 3 Nolotils , per intentar superar el dolor . Pero tal i com tenia que ser,  vam arribar a casa sans i estalvis .
jo fet pols pero havia valgut , la pena 100% . En Qbo es sens dubte un company de viatge ideal  .

























































jueves, 30 de julio de 2009

El viaje se elevaba al Qbo


Un cop decidit i en mig de la meva busqueda . fent preparatius com buscar el billets , informacio del pais , etc.. Ja estava explicant els plans als meus amics i entre ells estava en Qbo ,
Un amic de aventures sobre el que ja anire explicant coses , diguem que som bastant semblants i disfrutem de les mateixes locures .
Un dia en una conversa li vaig explicar les meves intencions de marxar , i li vaig proposar si li interesaria venir , ( Li feia falta aire fresc , de totes maneres es a la unica persona que li vaig proposar . Si tindria un company de viatje , ningu millor que en Qbo ) , pero ja sabia la resposta inclus avans de fer-li la pregunta , un rutundo SI . Els plans d'evasio cambiaven ara erem 2 .

La seva intencio era la de venir amb mi i treballar aprop d'on estigues i buscar-se la vida , pero a mi aquest pla no m'acabava de convercer , tot era molt fragil e inestable .
Jo estava clar que anava a treballar de monitor , pero en qbo em preocupava , sense visat de treball no aconseguiria treballar en res decent o seria molt dificil .
En qbo tenia que fer-se monitor de snow , que es la seva modalitat .
Amb aquesta idea vaig començar a buscar cursos de monitor a Canada , de totes maneres tampoc em desagradava la idea de tornar a fer el curs de monitor , aixi aprendria la metodologia que fan servir aquell pais , les paraules , tecniques i tambe em feia falta un reciclatge .

Aixi que vaig començar a buscar diversos cursos , fins que en vaig trobar un de 4 mesos a Brtish columbia , amb allotjament i menjar inclos . Aquesta era la solucio ! Fariem un curs i despres d'aixo estariem en les mateixes condicions laborals . I de propina millorariem el nostre angles .

La cosa pintava encara millor.

miércoles, 29 de julio de 2009

New lands


Ya estaba decidit que anava a marxar , pero a on ? La pregunta tornava a sortir .
Esta clar que no pretenia fer una vida de vagabundo , ni tindre que anar a mendicar , per sobreviure , volia guanyar-me el pa treballant . i aqui sortia una altre pregunta , que ineviatablement , en el meu cas , anava llligada a la anterior . De que treballaria ?

Afortunadament durant aquest ultims... 6 - 7 anys he pogut anar treballant del que he decidit en cada moment , i si tingues que escollir un dels treballs , s'ens dubte ,en el que he disfrutat mes ha estat , el de monitor de esqui . Un treball al aire lliure , fent esport i ensenyant als petits i no tan petits a pasar-s'ho be esquiant .

Ja teniem de que buscaria treball.

No se perque sempre habia tingut predilecio per un pais en concret , suposo que es en part per la gran cantitat de natura i ... no se sempre ha tingut un atractiu especial per mi .

Canada , Especialment la regio de British Columbia .

Estava decidit canada era la primera casella .

( Tot aixo passava sobre el desembre del 2008 )

Despres de fer una intensa busqueda de informacio , vaig informar-me dels visats necesaris ,i vaig començar a busca treball a diverses estacions d'esqui de tot Canada . Pero llavors ...


lunes, 27 de julio de 2009

A L' aigua !


Fa temps desde la ultima entrada i les coses han canviat força , ara tot esta molt mes clar pero per que tot tingui sentit t'explicare en resumides comptes el que ha passat fins a dia d'avui .

Fins a principis d'aquest d'any la cosa contiuava estable tan economica com labolament , i el mes increible es que havia continuat estolviant desde el dia que vaig obrir aquest blog . ( Estolviar mai ha sigut el meu fort ). Llavors van arribar la sombra de la crisi economica que posava nerviosos als jefes i produiar restruccturacions de empresa i retalls de presupost a tot arreu . Gracies a aixo , va sorgir el detonant que em faria seguir els meus somnis . ,

La meva situacio anava a canviar , de passar a tindre un sou fixe , dietes , etc ... van dir que em tenia que fer autonom . Habia arribat el moment de decidir . O be em dedicava al mon de comercial al 100% o si volia fer alguna cosa mes amb la meva vida . Ara era el moment .

No vaig trigar gaire a pensar el cami a escollir .


El os que estava contemplant desde la seva terra gelada el mar , s'ha decidit .
Es posa d'enpeus i quan mira enrrere a la terra que la vist neixer , encara esta mes conveçut del que vol fer . I amb tants dubtes com esperances ,decideix...
saltar al'aigua .


Despres contiuem ...

martes, 25 de marzo de 2008

Que farem ...

La veritat que ara em trobo un altre cop en un d'aquests moments en el que et plantejes que fare de la meva vida ,

Hi han dos tendencies clares


1 era . continuar el cami com fins ara , seguir treballant en un lloc estable ,ben pagat , amb una casa de lloguer on la comparteixo amb els amics , sense cap mena d'obligacions, cotxe propi , ni parella a qui tindre que rendir comptes ,amb la llibertat que aixo comporta ; vaja que ara com ara la cosa esta mes que be .

2 ona. Trencar amb tot i marxar , ben mirat la unica cosa que em queda aqui son els meus pàres la meva germana i alguns amics , els quals puc contar amb les mans . A on ? Perque ? Son les dos preguntes que em plantejo a mi mateix .


A on ? ... Polinesia ... Algun lloc amb gent hospitalaria Perque ? ... no pertanyo aqui ... tinc molt dubtes sobre mi mateix , sempre he portat a dins un esperit Salvatge , en el sentit de conviure amb la natura , es com si conserves instints mes primitius de la nostre especie . En caminar pel mig del bosc en silinci sense ningu mes al voltant , m'envaeix una sensacio familiar , la meva antisocialitat accentuada cada dia mes com la del depredador solitari .


Un mar de dubtes inunda el meu cap .


Posant a la balança les dues opcions em plantejo , Es nesesari ? Servira d'alguna cosa ? De veritat vols començar una nova vida ?
De moment no se les respostes segures a totes les preguntes i segurament no las sapigua mai a no ser que obtesim per la segona opcio.


Soc un amant de les metafores fan que les coses alhora d'explicar-les adquireixin un volum i un significat mes clar .


La meva situacio la podriem descriure , com a un os polar el qual ha estat caminant pel gel desde que va neixer s'ha criat seguint els seus instints i mes o menys guiat , ha escollit els camins que l'han portat ha ser un os adult i apendre a sobreviure en la seva terra . Ara es troba en el limit entre el glaç i el mar ,i pensa ,en si seguir la vida tranquila a la qual esta destinat sigueix a terra ferma o salta al mar en busca de nova terra ferma .



Le veirtat que tampoc tot ni es tan blanc ni tan negre , es dir que les 2 coses es poden convinar , aprofitar ara la situacio actual , que per alguna cosa has arribat fins aqui , Paga les deutes fes calaix i mes endevant ja veurem , es la primera vegada a la vida que tens la oportunitat de poguer fer-ho . Dons fes-ho!!