martes, 8 de diciembre de 2009

No one beats Sub-zero


Ja amb els nostres dies daurats finalitzats, vam posar rumb cap a Cranbrook, la ciutat més gran que hi ha a la zona de les pistes on fariem el curs. Allà ens vam carregar de provision per poder passar el més que ens quedava de furgoneta.


L'Oscar aprofitaria per a comprar unes botes d'esquí que no es venien en gaires més llocs de la zona.


Un cop amb les compres fetes vam passar una nit en un RvPark dels voltants on intentariem vuidar els diposits de les aigües residuals. Ja ho vam intentar a Golden però les valvules estaven glaçades. Aquest cop teniem un petit calentador per a poder-les desglaçar.

La temperatura durant aquests dies havia anat baixant, ara era normal estar a -15ºC durant el dia i les nits no pujaven de -20ºC.
Un cop amb la valvula baixada, ens vam donar compte de la magnitud del problema. La canyeria que portava del dipòsit de la caca fins la sortida ( 1,20 metres de llargada i un diametre d'uns 20 cm ) estava totalment congelat. Haviem de treure tot alló d'alguna manera per poder tornar a fer servir el wc. Mmmmmm.... que diviertit. L'Oscar amb les mans glaçades i pudentes, no feia res mes que treure merda per un tub mentres el Qbo feia viatges a les dutxes per portar més aigua calenta. Això va significar que durant aquella nit, vam estar 1 hora i mitja de donar cops, llençar aigua calenta i donar més cops per extreure una mena de granitzat d'excrements. Fins que finalment vam poder desembusar aquell merder.

Al matí següent, amb els dipòsits buits i el rebost plè, posariem rumb a la nostre destinació final, però de camí hi havia algunes parades obligades.


Aquell dia voliem trobar unes termes naturals que hi havien de pujada a Invermere. No va ser gaire dificil trobar-les seguint un camí de montanya que estava en molt bon estat.


Aquella tarda, despres de un dinaret, tocava un bany relaxant a les termes. Estaven just al costat d'un riu per on baixaven blocs de gel. Hi havia tres piscines fetes amb rocs, la més calenta estava a uns 45ºC.


Per la nit no ens vam poder estar de repetir l'experiencia. Aqui vam coneixar un granger d'Idaho que havia vingut amb la seva filla a pasar el cap de setmana a les termes.


Un cop banyats i calentons a dormir amb forces renovades.


Al matí següent, Sant Tornem-hi!!! L'ultim bany.


Un parell de vegades ens vam ficar dintre del riu del costat per anar corrents a les piscines de nou. Era com si et clavessin 1000 agulles per tot arreu i si enfonsaves el cap mes de tres segons semblava que t'el comprimis una prensa hidraulica.


Adeu termes!!!


Era hora de continuar la nostra particular travessa.

Arribavem finament a Invermere , i pujariem fins a peu de pistes per fer un cop d'ull al que seria la nostre nova casa a partir del 4 de gener .no vam fer cap foto pero mes endavant ja ho aburrireu .


Ara tocava la dificil tasca de trobar un lloc a on poder estar endollats amb la frago pel mes que ens quedava per devant , cosa gens facil ja que practicament tots els RV parks estaven tancats .
Depres de donar mil voltes , passsar una nit a la fresca i preguntar a tot arreu on s'ens va ocorrer
acabariem a Fairmont Hot Springs , un resort a 40 km de les pistes un lloc conegut per els seves piscines d'aigua termal .


Aqui vam trobar conexio i lloc on quedarnos per bon preu de 20$ la nit .


I just a temps ja que les temperatures seguien baixant fins a arribar alguna nit als -29ºC .

Vam passar el dies seguent fent excursions per els voltants , visitan uns banys historics que quedaven per alla a la vora...


Veient les cascades d'aguies termals ...


Una excursioneta a visita les pistes d'esqui de la zona , disfrutant de la fauna local ...


I fent uns capbusades a les piscines de l'anomenat resort .


Fins i tot tenien un assecador de banyadors , que curios oiii ?


En definitiva em passat els dies mes freds de la nostra vida , intentant guanyar la partida a les temperatures , fins al punt de que estar a 10ºC dins de la frago es tot un luxe .

PD: Finalment hem probat el vi autocton de la zona .

Tot s'ha de dir ... Que si els vins de la nostra terra son famosos es per alguna cosa . Encara els hi queda molt per aprendre aquests canadencs .

martes, 1 de diciembre de 2009

Golden days



Un cop a Golden , un poblet situat a les afores del parc de Yo-ho , vam tenir molta sort en trobar un petit motel a on ens deixaven estar conectats a la corrent per un fantastic preu de 10$ el dia , baja una ganga . Vist aixo vem decidir de quedar-nos uns quants dies per disfrutar de la neu , ja que a 15 Km tenien les pistes de Kicking horse .


Encara que les pistes estaven tancades , aixo no ens va privar de poguer disfrutar de les primeres baixades de la temporada , encara que per fer-les haguesim de caminar avans muntaña amunt amb el material a la esquena .


La veritat es que no enteniem com es que les pistes no eren obertes amb la cantitat de neu que hi habia , ja que si sorties del cami trepitjat per les maquines t'enfonsaves fins mes amunt del genoll .


Vam gaudir moltissim les baixades que vam fer, ja que montar sobre aquella neu tant seca era molt divertit i nou per a nosaltres.


Feiem una baixadeta cada dos dies i despres sessió d'snowskate. Aqui vam aconseguir treure els primers trucs amb cara i ulls.


Els cinc primer dies acordats amb l'encarregat del motel van passar volant i es van convertir en set més. Cada cop que ens venia en gana pujavem a les pistes buscant nous reptes per fer amb l'snowskate.


Al cap d'un parell de sessions ben bones acabariem crean un petit circuit amb algun salt. Les primeres volades amb aquest trasto no sempre acabaven com dessitjavem però definitivament passavem unes bones estones. Es que ens encanta fer el boig.


Entre baixada i ronda de patinete, una xocolateta calentona per passar el fred i VENGA!!! Sant Tornem-hi!!!


Les tardes les passavem a la nostre caseta motoritzada veient tot tipus de series de TV en anglés per l'ordinador i descarregant jocs txorras per passar l'estona. Però una nit, uns sorolls de tambors i sirenes cridarien la nostra atenció. Vam sortir a veure que era tant d'enrenou al carrer. Resulta que estaven fent una rua de nadal, el dia 28 de Novembre?¿? Bueno, ens hi vam acostar i en comptes de llançar-nos caramels al cap ( com acostuma a pasar al nostre poble ), venien a donar-te en mà alguna xocalatina i fins i tot unes bosses de patates xips.


I aixi van passar els ultims dies, amb la tranquilitat d'estar en un petit poblet de montanya a la Columbia Britànica del Canadà.


PD: Encara que no ho haguem esmentat avanç, durant aquest dies les temperatures han anat baixant mica en mica. Estar per sota cero és de lo més normal. Aquesta foto esta pressa a les 12.30 del matí d'un dia molt asolejat, per a que hos feu a la idea.