Golden days

Un cop a Golden , un poblet situat a les afores del parc de Yo-ho , vam tenir molta sort en trobar un petit motel a on ens deixaven estar conectats a la corrent per un fantastic preu de 10$ el dia , baja una ganga . Vist aixo vem decidir de quedar-nos uns quants dies per disfrutar de la neu , ja que a 15 Km tenien les pistes de Kicking horse .

Encara que les pistes estaven tancades , aixo no ens va privar de poguer disfrutar de les primeres baixades de la temporada , encara que per fer-les haguesim de caminar avans muntaña amunt amb el material a la esquena .

La veritat es que no enteniem com es que les pistes no eren obertes amb la cantitat de neu que hi habia , ja que si sorties del cami trepitjat per les maquines t'enfonsaves fins mes amunt del genoll .

Vam gaudir moltissim les baixades que vam fer, ja que montar sobre aquella neu tant seca era molt divertit i nou per a nosaltres.

Feiem una baixadeta cada dos dies i despres sessió d'snowskate. Aqui vam aconseguir treure els primers trucs amb cara i ulls.

Els cinc primer dies acordats amb l'encarregat del motel van passar volant i es van convertir en set més. Cada cop que ens venia en gana pujavem a les pistes buscant nous reptes per fer amb l'snowskate.

Al cap d'un parell de sessions ben bones acabariem crean un petit circuit amb algun salt. Les primeres volades amb aquest trasto no sempre acabaven com dessitjavem però definitivament passavem unes bones estones. Es que ens encanta fer el boig.

Entre baixada i ronda de patinete, una xocolateta calentona per passar el fred i VENGA!!! Sant Tornem-hi!!!

Les tardes les passavem a la nostre caseta motoritzada veient tot tipus de series de TV en anglés per l'ordinador i descarregant jocs txorras per passar l'estona. Però una nit, uns sorolls de tambors i sirenes cridarien la nostra atenció. Vam sortir a veure que era tant d'enrenou al carrer. Resulta que estaven fent una rua de nadal, el dia 28 de Novembre?¿? Bueno, ens hi vam acostar i en comptes de llançar-nos caramels al cap ( com acostuma a pasar al nostre poble ), venien a donar-te en mà alguna xocalatina i fins i tot unes bosses de patates xips.

I aixi van passar els ultims dies, amb la tranquilitat d'estar en un petit poblet de montanya a la Columbia Britànica del Canadà.

PD: Encara que no ho haguem esmentat avanç, durant aquest dies les temperatures han anat baixant mica en mica. Estar per sota cero és de lo més normal. Aquesta foto esta pressa a les 12.30 del matí d'un dia molt asolejat, per a que hos feu a la idea.