A cos de rei

La nostra vida començava a agafar un ritme mes constant , de dia feiem clase fins a les 4 de la tarda i despres estavem a casa , pero no vem trigar a descobrir els petits "specials" als que teniem acces , piscina climatitzada i Jacuzzi al aire lliure , Sauna , gimnas , sense oblidar-nos de les festes nocturnes al T-bar .

I per rematar la jugada de dijous a disabte hi ha pistes iluminades per la nit que inclouen un petit snowpark a on poguer practicar algun que altre truc.

La nostra calitat de vida estava pels nuvols , en qbo s'havia apuntat a la lliga de broomball , que es un curios esport semblant al hockey sobre gel pero sense patins , nomes amb bambes ,un stick i un casc . El que el fa un joc molt entretingut de veure , ja que les caigudes estan asegurades.

L'Oscar es un espectador fidel i cada setmana esta alla per contemplar l'espectacle.

Es pot ven dir que el Qbo disfruta ja que es lo mes semblant al hockey al que pot aspirar ara mateix.

En quan a la accio nocturna hi ha força moviment al T-Bar , els Divendres i Disabtes . hi ha la gent de cap de setmana que venen a fer festa grossa i els Dilluns es la Jam sesion on la gent te acces a instruments i , si en saps , pots pujar i ser la estrella del dia .

Hi ha hagut dies que realment hi ha hagut gent que valia la pena de escoltar i molts d'altres que et fan voler arrancarte les orelles , pero sempre es divertit , ja que la majoria per no dir tota la gent que hi ha al T-bar treballen a la estacio , aixi que cada setmana que passa, et trobes mes cares conegudes .

Aqui hi ha un exemple d'una d'aquestes nits on es celebrava el segon hallowen , i perque no?

Aquesta adorable monja es l'Stuart, un Escoces que te ja 40 anyets pero es un perill quan estas de festa , esta fent el curs de Ski Patrol juntament amb en Nacho .

Nosaltres li diem " Disco Stu " .

Aqui un personatge a l'atzar de la festa amb en Qbo , Menuda joya !!

Una altre exemple de la festa "el dia de la diada nacional de escocia"

La pena en aquest pais , els bars tenen que tacar per llei a les 2:30 aixi que moltes d'aquestes festes continuen a casa .

Les patentades ... " Baked Potatoes pa moraos al Microondas" d'en Qbo va ser un descobriment d'altes hores de la matinada

Aqui no s'aprecia gaire be pero estavem cuinant uns entrepans de bacon ( El mejar oficial de la casa ) a les 2:42 de la matinada , que va ser la primera vegada pero no va ser la ultima .

Pero ara no us penseu que tot era festa , de dia hi habia feina per fer.... jeje

Teniem clases de dilluns a divendres i el finde lliure , que els dedicavem a fer alguna excursioneta per els voltants de l'estacio i la veritat es que al principi teniem una neu molt bona i ens va nevar un parell de vegades com deu mana , i evidentment no trigaria res a disfrutar el que haviem vingut a buscar , una neu pols lleugera com una plumes .

em fer alguna excursio fora dels limits de la estacio per trobar llocs on no hi hagues passat ningu i gaudir de l'autentic freeride .

Aprofitant que les vistes son increibles ,i aquest dia feia un temps formidable , fariem un pica pica .

Aqui podeu veure el Mount Nelson que es el que domina el panorama sobre totes les altres muntanyes del nostre voltant .

Un porret i ja estariem preparats per disfrutarla neu un cop mes .

Com que no podem fumar dins de casa , el balco es converteix cada tarda en la cinquena habitacio de la casa , on es comenten les jugades del dia i es reviuen les millors pinyes .

Amb tot aixo, el Qbo va tenir temps i tot per treure's el nivell 1 d'snowboard, on va coneixer uns quants més personatges.

Aqui tenim en Corey, un noi de 19 anys, anglès i skater, cosa que li dona molt d'estil fent freestyle.

I el nostre altre gran personatge, el Toby. Anglès, també, ell va venir nomes a fer el nivell 1, aixi que despres de passar l'examen va haver de marxar. Eren una parella ben divertida.

Tot anava sobre rodes, molta neu, un altre pin a la butxaca... no ens podiem queixar de res era molt millor de el que haviem dessitjat.

Empezando el año con buen pie

Dia 2 de Gener, missió ? retornar la furgoneta.

Despres de recoperar-nos de la festa d'any nou, haviem de fer el nostre ultim viatge amb la flago. Eren uns 300 km de carretera. Aquest cop atravesariem un del parcs naturals que encara ens quedava per veure.

Vam sortir de bon mati per arrivar a Calgary a mig dia, on netejariem la furgoneta i la deixariem a punt per a retornar-la.

A més vam trobar una molt bona conexió i vam estar absorvint-la durant tota la tarda.

Un ultim sopar, rememorant els moments viscuts a la forgoneta i ultima nit que pasariem dormint en sac. ( bueno, com a minim durant una llarga temporada ).

Ara si que ens quedava poc, nomes haviem de fer una recta desde on estavem dormint fins la nostra ultima parada al volant de la furgoneta.

Un cop alla vam dir adeu a la frago i ens van portar al aeroport de Calgary a on ens esperava un transport que ens portaria de nou cap a Panorama . El cami va ser llarg pero no podiem esperar a entrar a la que seria la nostra nova casa durant els propers 4 mesos .

A les 7 de la tarda tornavem a estar a Panorama i despres d'agafar les claus ens vam dirigir a la habitacio .

" quina emoció... quina emoció... "

Al obrir la porta ens vam trobar molt mes del que ens esperavem .

Un apartament amb tot tipus de luxes inclos servei d'habitacions , dret a jacuzzi , piscines calentes , gimnas , vaja que despres d'haver passat els ultims dos messos en una furgoneta , aixo era el Rich per nosaltres . Per nosaltres el simple fet de poguer pendre una dutxa i que de l'aixeta sortis aigua ,ens feia sentir afortunats .

Per celebrar aquest nou estil de vida l'Oscar va fer un canvi de look

Ara tot era fantastic ja que nomès ens teniem que despertar cada dia , agafar l'ascensor i ja estavem a peu de pistes , sense preocupar-nos de res mes que esquiar .

Al cap d'un parell de dies va apareixer el nou fitxatge , en Nacho , un madrileny amb el qual compartiriem l'apartament durnat la resta de la temporada .

El Nacho es un noi al que li encanta practicar el freeride amb els seus esquis. Tota l'estona estava buscant llocs per els voltants per on tirarse i roques per saltar. Vaja una bona influencia.

El primer cap de setmana, despres d'entar a l'apartament, vam fer un curs per a ser instructors per a persones discapacitades. Va ser molt divertit probar aquest tipus de mateiral. El dissabte vam estar practicant amb un tipus de crosses que porten un petit esqui incorporat a la base per ajuda a gent amb poca movilitat a les cames i vam estar fent servir unes cintes per ajudar a fer girs.

Aquella nit era sabado sabadete i tocava sortir una mica. Vam estar de festa fins a les 3 del mati i el Nacho va triunfar amb una roseta que al dia següent ens portaria una mica d'hervetes de fumar. No podiem començar de millor manera. Bien Nacho, bien!

El diumenge, una mica tocats del dia anterior, vam provar en un seat-ski ( una cadira amb un esqui a sota ).

L'Oscar ja tenia el seu segon pin i el Qbo i el Nacho el seu primer d'una llarga col·leccio.

A partir d'aqui no vam fer res mes que esquiar, esquiar i esquiar. El Qbo va començar les classes amb l'snowboard trencat i va haver de comprar-se un de nou ( quina pena ).

Mentre feia classe els seus companys gaudien de la neu pols que hi havia acumulada al Tayton Bowl.

I ja com es costum al nostre dia a dia, les ultimes baixades a l'snowpark a vere si surt algun truquillo comestible. De moment el nivell esta força baix, pero ja vindran millors salts.