It's Christmas in Canada

Ja a les portes de les festes nadalenques ens trobavem descansant a les aigues termals de Fairmont HS, disposats a pasar el Nadal i el dia de Sant Esteve que aquí es diu Boxing Day.

La víspera de nadal vam decidir fer un sopar una mica especial, vam comprar un quants bistecs i els vam acompanyar amb uns xampinyons.

Com que no hi havien torrons vam tenir que improvitzar un postre nadalenc.

Blackberries with White cream and chocolate sprinkles, bonisimes.

Per al café tambe ens vam regalar.

Winter Jackie coffee with White cream and chocolate sprinkles, Alegria!!!

Aquella nit a dormir ben plens a veure si Santa Claus s’enrecordava de nosaltres.

Santa no es va preocupar dels inmigrants.

El dia de nadal el vam pasar fent una excursioneta per la montanya, com que hi havia mes neu que l’ultim cop que vam estar alla vam decidir emportar-nos l’snowskate amb nosaltres. Un nadal al nostre estil.

Per Boxing Day no vam fer gaire cosa especial, nomes relaxar-nos a les piscines termals i dutxar-nos per tornar a pasar uns dies a Panorama.

Ja a les pistes un altre cop, vam pasar un parell de dies esquiant. Una tarda vam baixar al poble i el Qbo es va comprar un ordinador portatil que casi cap a una butxaca.

A la tornada cap a les pistes en vam fer una mica mes canadencs. A quatre dies de tornar la furgoneta ( de la qual ens moriem de ganes de deixar-la ) un cervol es creuava per el mig de la carretera, no el vam veure fins que estava a sobre i inevitablement va colpejar el lateral de la furgoneta. El cervol es va aixecar i va marxar, pero petiem per els desperfectes que podia haver causat. Per sort a la furgoneta tampoc li va pasar res, no va ser mes que un susto. “ PERO EMO ATROPELLAO UN CIERVO”

El dia avanç de cap d’any vam decidir anar a Cranbrook a fer una super compra per als dies que pasariem al estudi. Vam fer una compra de uns 550$ i vam sortir de la Real Canadian Superstore amb un carro ple de menjar cadascu, semblava que ens preparesim per l’olocaust. Tambe vam comprar els ingrediens per intentar tall rodo per la nit de cap d’any, que anavem a sopar a l’habitacio del Shaun i la Fern i una amiga escosessa.

El dia de cap d’any el vam pasar esquiant per el mati i per la tarda despres d’una agraida dutxa començariem a preparar el tall rodo.

Despres de tres hores cuinant va sortir una cosa una mica diferent pero igualment estava molt bona. Cap a les 10:00 pm. vam sortir al balco a veure uns focs artificials que feien a peu de pistes.

En aquell moment va començar la sobretaula, mentres beviem una miqueta vam poder veure el cap d’any de Nova York , ciutat natal d’en Shaun.

Al cap d’un parell d’hores ens tocava a nosaltres. Avanç de mitja nit anavem a un Pub per celebar l’entrada de l’any. Per aquest any que entrava ens vam proposar parlar en angles entrenosaltres d’ara en endevant. Sense menjar cap raim vam fer la compta enrere en pub i vam brindar per un feliç 2010.

Ja anavem una mica beguts quan vam cambiar de pub i alla ens vam posar una mica mes contentets. Mentres parlavem amb un munt de gent de diferents parts de Canada, vam coneixer un alemany que ens anva a convidar a uns porrets i amb ell pasariem la resta de la nit deambulant per el resort inentant trobar el seu apartament. Despres de caure varies vegades el Qbo estava reboçat de neu i amb les mans fredes, ames va perdre el movil en una d’aquelles caigudes ( suposem ).

Al final vam trobar l’apartament i despres vam anar al carrer a fumar un porret. La nit s’alegrava una mica mes ja que despres ens va donar una mica d’herva per a nosaltres.

Ara haviem de conseguir les claus que estaven a l’habitacio de la Fern que l’haviem perdut durant la nit. En un estat etilic considerable feiem el cami de pujada al hotel com podiem rient i relliscant per la neu. Finalment arribavem a la porta principal per la que es necesita una clau per entrar. Casualment en aquell mateix moment apareixian per alla el professors de l’Oscar en el nivell 1. Tambe bastant alegres. Ells ens van obrir i acompanyar per l’ascensor, era una situacio molt divertida. Ja a la porta ens va costar una mica despertar a la gent que hi havia dintre pero necessitavem les claus per anar a dormir. Despres de picar uns quants cops en Shaun ens va obrir i vam poder agafar les claus.

Despres d’un ultim porret vam anar a dormir.

PD: BON ANY 2010 PER A TOTHOM!!!! OS DESSITJEM EL MILLOR!!!!!

Un nou Panorama

El dia 11 de Desembre, vam arribar, a la fi, al nostre destí final. Panorama Mountain. Aquell mateix dia ens vam trobar amb Mr. Jon, el director d'SnowChallenge, l'empresa que organitza el curs que anavem a fer allà.

Un cop amb els nostres Forfaits de temporada vam anar a esquiar amb en Jon, que ens ensenyaria una mica la muntanya. El que més en va agradar de les pistes d'aquesta muntanya , a part de que es enorme , és que és molt habitual anar per entre mig del arbres, no son pistes propiament delimitades ja tens que trobar el cami que mes tagradi pel mig del bosc , tal cual sona , donant una sensasió de fer "fora pistes" tota l'estona.

De tot el munt de pistes que hi ha, les maquines només trepitgen unes poques, i les demes ( que són gairebé totes ) es queden al natural, formant un munt de bumps i neu pols per tot arreu.

Realment hi ha algunes pistes que et fan oblidar de que estas en un resort, i quan et trobes pistes amb un doble rombo negre , ja et pots preparar per suar i posar a prova la teva habilitat com a esquiador .

Aquella mateixa setmana i gracies a l'inestimable ajuda de Mr. Jon, ens va aconseguir un endoll a peu de pistes totalment gratis , el que ens premetria passar els seguents dies al peu de la muntanya esquiant cada dia.

Només haviem de creuar un petit pont i la gondola ens deixava a escasos deu metres del telecadira, tot un luxe.

Pero als tres dies d'estar alla aparcats l'Oscar va començar a preparar-se per el seu examen per a esdevenir profesor d'esqui de nivell 1 per la CSIA ( Canadian Ski instructor Alliance ) Ja que en el mateix cap de setmana começaria la evaluacio de 4 dies de duracio . Durant els qual es va tenir que posar les piles amb l'angles i el vocavulari tecnic que aixo requeriria . Ja que a part de les clases practiques per el matí també hi habien clases teoriques per la tarda .

I fent amistat amb els altres participants del curs , gent d'anglaterra , japo , australia i per suposat canadencs .

De mentres en Qbo passaria uns dies d'allo mes entretinguts explorant l'estacio amb l'unica companyia del seu snowboard i fent amistas de telecadira .

El dilluns dia 21 era el dia de l'examen final , despres de tres dies estudian de valent habia arribat l'hora de la veritat i l'Oscar va passar el dia demostrant la seva traça donant classes amb l'idioma de la Reina .

Per la tarda van donar els resultats i.....

APROVAT !!!! Ja soc monitor de Nivell 1 de la CSIA.

Era hora de celebrar-ho .Ens vam reunir al Bar amb alguns dels participants , en Jon i els examinadors , prendre unes cerveses i fer broma .

La veritat que durant aquest curs l'Oscar s'ho va passar d'allo mes be i van riure molt , especiament amb en Dominque un Canadenc , que habia estat visquen a Mallorca fa molts anys i ens feia bromes amb el seu peculiar accent . Ex : " Mi pequeño salchichón "

En Dominque es el que esta sentat al canto del Qbo en aquesta foto .

Aqui podeu veure a en Daniel l'Australià

I en aquesta altre la Fern un Anglesa molt amable que ens ha deixat fer alguna que altre dutxa al seu apartament ( Ja que la nostra dutxa a la frugoneta tornava a estar congelada ) i algun sopar tambe.

Aquella nit va ser tot alegria , vem anar a dormir i amb una bona taja ( Tres cerveses de la terra Cocanee Gold , realment gustoses ).

En estar al llit i dormint placidament , de cop i volta un moviment extrany ens despertava .

Que esta passant !!?!!? Ens preguntavem els dos totalment desorientats , mentre tota la furgoneta es sacsejava cop si d'un terratremoll es tractés .

En obrir la finestra vam veure que aquell moviment estava probocat per el pequeño salchichón remullat en alcohol, que entre riures ens despertava per poder veure la nostre furgoneta. Despres del petit ensurt, ens acabariem dormint mentres no podiem parar de riure.

Al dia següent, l'Oscar es posava les botes d'esquiar més ràpid que qualsevol altre dia. A la fi tindira un dia per esquiar com i on ell volia. Vam quedar amb en Matt un altre participant del curs amb qui haviem fet bona amistat.

El seu pare ens va acompanyar i ja que coneixia molt be la muntanya aquell dia ens faria de guia, i al mig dia de cuiner, ja que ens va convidar a dinar. Ens va prepara Pierogies, un plat tradicional de la seva terra natal, Ucraïna. El dia va ser molt divertit i cansat, no vam parar en tot el dia, fent tot tipus de descensos i si era per mig del bosc millor.

A la fi l'Oscar disfrutava de l'esqui i el Qbo va tenir companyia amb qui esquiar.

Al mati següent tocava relax i ja que s'acostaven les dates nadalenques i les pistes estarien plenes de gent, vam decidir tornar a passar uns dies a Fairmont Hot Springs a on pendrens un merescut descans

PD: El fred ja no ens fa por, fins que no estem per sota de -20ºC no considerem que fa fred. Ens estem fen cada dia més canadencs.

PD2: El Qbo per no perdre el costum va tenir un accidentillo i per aixo en algunes fotos te els morros resultones.