Havia dedicat tot aquest ultim any a formar-me hi ha apendre , amb l'objectiu de construir els fonaments de la que podem anomenar la meva nova vida . Ara el periode de formacio havia acabat , de moment ( be, de ben segur que encara seguire aprenent i fent mes cursos) , Pero ja era hora d'anar posant en practica ,tot el que haviem apres.
Aquesta nova vida de la que parlava , tenia que complir amb tres simples objectius Viatjar i veure mon , treballar sentit-me realitzat al aire lliure i ser feliç .
Els diners havien passat a ser la cosa menys important , mentre em pogues pagar lo just per complir els meus objectius , no demanava mes .
Una altre cosa que no ens podem deixar i es el que fa de tots els viatjes una aventura mes especial , es la gent que comparteix amb tu part d'aquest cami
Amb cada persona que coneixes t'aporta algun detall , historia o experiencia que t'enrriqueix i et fa creixer com a persona .
Be , dons el moment de buscar treball havia arribat , i si el podia aconseguir de Divemaster dons encara millor , ja que ara tenia les coses bastant fresques i era el que havia vingut a buscar , aixo seria lo ideal per tal de poguer passar la temporada d'estiu per l'illa .
Pero tal hi com estava el pais amb la crisi , no em feai gaires ilusions ja que sabia que trobar qualsevol treball , era dificil.
Pero resulta que aquesta setmana , que ja era la ultima del curs , en Vicente ens va dir que que a lo millor i havia un treball com a Divemaster a Ibiza ciutat , a un centre que es diu El vell marí .
En Vicente habia fet el curs de Dive Instructor alla i coneixia al amo del local, en Paolo un Course Director , que vindria a ser el titol mes alt al que es pot aspirar en el mundillo del buceo.
Ens va concertar una entrevista al centre i vam anar jo , l'Alan i en Vicente .
En parlar amb en Paolo ens va dir que efectivament els hi feia falta un Divemaster per ahir, es a dir per començar a treballar inmediatament .
la oferta era un sou modest de 800 € mes una comisio del 5% per cada curs que venguesim , Pero nomes en nesecitava un ! O jo o l'alan !
I es decidiria de la seguent manera , consistiria amb un dia de prova , un dia aniria a treballar jo i al dia seguent l'Alan i qui millor ho fes o els hi caigues mes en gracia s'eportava el treball .
Aqui jo i en Alan ens vam mirar , la sensacio es podria descriure com la de dos Gladiadors que han apres a lluitar junts i ara tenen que combatre entre ells , sapiguen que nomes hi haura un guanyador al final.
Erem bons colegues , pero els dos nesecitavem el treball , els dos anavem justos de diners .
Tenia confiança amb mi mateix , i comptava que amb la meva personalitat i carisma o podia aconseguir , de totes maneres hi habia un 50% de posibilitats de que no sortis be .
El dilema es va solucionar mes rapid del que esperava ,el dia seguent a la entrevista , l'Alan va decidir retirar-se de la oferta , ja que no tenia els papers en regla i li faltava acabar encara alguns mes examens que jo , lo que em deixava a mi com a unic aspirant al treball .
Niceee ....
Aixi que vaig assistir al dia de prova tal i com haviem quedat , el treball era anar per els hotels banyant-me en les piscines , donant voltes de prova buiceijant a la piscina ,amb tot tipus de clients i fent calerons extra per cada un que entres a la piscina . Ademes , la cantitat de noies maques amb bikini que veia al dia havia aumentat un 300% , quina envenja eeee...
Pero com sempre seguia mes sol que a una ... bueno tot arribara.
despres del primer dia de prova , els hi va agrada com vaig treballar i ara m'oferien contracte fins al 30 de septembre , el qual vaig agafar sense dubtar .
La meva sort havia tornat a fer efecte , pero com sempre ella nomes apareix quan realment em fa falta . Si no hagues aconseguit un treball en aquesta setmana ja hauria pensat en marxar de la illa , pero es veu que el desti em tenia preparat un altre pla .
Be ara ja tenia treball , pero vaja la cosa no seria tan facil , encara hi habia un gran inconvenient , diguem que un inconvenient d'uns 25 kilometres . El centre de buceig era en el port d'Ibiza , al qual tindria que estar ,a les 9 cada mati . Ara caminar ja no era una opcio viable ja que eren , segons he calculat , unes 4-5 hores a peu desde casa al port d'Ibiza .
Tenia que trobar una manera d'arribar alla cada dia .
Despres de pensar en varies opcions , la mes viable va ser la de sortir amb bici desde Cala lenya de bon mati anar fins a Santa Eulalia i alla agafar un bus fins a la vila d'Eivissa .
Pero per aixo em faria falta una bici , un cop mes la Lidia em va ajudar a aconseguir una bicicleta gratuitament .
Li feien falta un parell d'arreglos pero era mes del que esperava .
Fins ara amb la Lidia havia fet molt bona amistat, pero ara no ens confongem , encara que sembli dificil de creure nomes som bons amics sense cap mena de dret a roce , es una noia que s'asembla bastant a mi ,en el que fa als punts de vista que tenim sobre les coses , i és amb la persona amb qui em puc expresar lliurement el meu sentit del humor sense tenir que pensar mes enllà .
I sempre t'ajudara en tot el que pugui com ella diu sempre " siempre intentar hacer por los otros lo que te gustaria que hicieran por ti " . Sense la seva inestimable ajuda tot hauria sigut diferent , aixi que es mereix un reconeixement d'honor en la part d'aquest viatge a l'illa . i gracies a ella , que ja porta un parell d'anys a l'illa , he conegut molts racons amagats i persones de l'illa .
Amb tot aixo ja era el dia de Sant Joan , en el que passarien bastantes coses inesperades , despres del primer dia de treball al qual m'hi va portar la Lidia el primer parell de dies , tornava a Casa desde Santa Eulalia , quan em va recollir el Vicente que passava per la carretera i em va donar una notica desconcertant .
Havien despedit en Luigui .
Ho van fer despres d'enxampar-lo fumant un porro devant del centre amb l'uniforme de treball i ademes just depres de que en Nick , un dels jefes , el hi fes una xerrada sobre la estricta posicio de tolerancia zero , que tenia el centre sobre el consum de qualsevol tipus de dorgues .
Aquest Luigui tenia poca vista .
En arribar a casa no vaig parlar amb el luigui ja que de segur que estava força emprenyat , no sabia que pensava fer d'ara en endevant , pero de ben segur que aixo faria canviar les coses .
Vaja , aquesta nit tenia planejat d'anar a Sant Joan de la britxa tant si com si , que ja sabia que hi hauria festa grossa ,la Lidia que em pasaria a recollir i ens posariem en marxa .,
Dos quilometres avans d'arribar a Sant Joan vaig començar a comprendre la magnitud de la festa , cotxes aparcats per tots els llocs inmaginables Tan aviat com vem poder , vem aparcar al primer lloc que vem trobar al "arcen" de la carretera i vem caminar 15 minuts fins a arribar al poble ,per descobrir alla un autentic festival.
El carrer major estava inundat de tenderetes , i una marabunta de gent passeijava pels carrers i feia festa i xerinola ; acompanyat per concerts a la plaça major , una zona tecno i mes amunt la foguera de Sant joan , unes autentiques festes de poble .
Despres de demanar-nos unes cerveses vem decidir d'anar fer un porret i no s'ens va ocorrer millor idea que asentar.nos al carrer principal , amb la felicitat que ens caracteritza .
Anavem xerrant fins que de cop i volta sentim una veu que diu " Espero que eso que te estas liando sea tabaco de liar " , en aixecar el cap vaig veure 3 guardies civils plantats devant nostre .
Jo vaig mirar la L que m'estava liant vaig tornar la mirada al poli i li vaig dir :
" No , es un porro " i ell contesta " Venga acabate-lo de liar " .
Me acabo de liar , ell el va agafar se'l va guardar , em va revisar el paquet de tabac per si en portava mes , pero afuntonadament ho tenia a la butxaca .
I diu " bueno pos te tendremos que poner una receta " , li vaig donar el dni i de mentres la Lidia intentava ser simpatica i amable amb els polis. Amb els topics de sempre , es la noche de Sant juan , Todo el mundo esta fumando , etc etc...
Jo estava esperant que acabes d'escriure la multa i me la donès i de cop i vota sento que el poli que m'havia agafat el porro i m'estava fent la multa , em pregunta :
" un telefono de contacto ? "
i aqui vaig pensar ... desde quan ens demanen el telfono per posar.me una multa ? a cas vol mantenir el contacte amb mi ? o que ?
Vaig aixecar el cap per veure sorpres que ho estava escribint en un bloc de notes de paper blanc .
I os ho juro em va sortir de l'anima , sense tallarme ni un pelo li vaig dir :
" Lo estas escribinedo en un papel ? (Amb un t'o ofes i de sopresa )
" Pero que receta cutre salchichera es esta ! "
La lidia es va quedar flipant; despres d'un moment de desconcert un dels polis que no havia parlat encara va dir :
"Pues si quieres , nos acompanyas a la furgoneta i te la hacemos " .
Evidentment vaig pensar . No te flipes Oscar ... pel meu bé , era mes inteligent que es fumesin el porro a gust , enves de tenir una multa, aixi que evidentment els hi vaig dir que " no" .
I ells em contesten : " Pues nosotros vamos a la furgoneta i cuando volvamos os la damos "
Si , ya ! Te voy a esperar aqui sentadito, vaig pensar .Ja no els vem veure mes aquella nit .
Bueno, sense rebut de multa , no hi haia multa que valgues i les proves del delicte no trigarien gaire en esfumar-se aixi que vaig poguer esquivar la bala .
Pero es que cony , despres de pringar unes quantes vegades ja saps com van les coses .
No em va molestar el que em possesin una multa, en aixo tenien rao ; el que em va ofendre va ser tot la paparina de pendrem els datos en un puto tros de paper .
Pero que cutre que eres !
Bueno de segur que d'ara en endevant portara el bloc de multes a sobre . jejeje .
Conya a part , la festa va ser molt divertida vam coneixer a força gent i aconseguir vegudes gratis gracies al encato sevillano de la Lidia , per dir que va pagar 2 cerveses amb dos xuxeries , podeu inmaginar com anava la cosa .
A les 3:30 vem plegar veles que al mati seguent es tenia que treballar .
Al mati seguent vaig anar al centre a acabar la meva paperasa de Divemaster , ja ho puc dir ben alt :
Ahora soy " Divemaster .... del universo "
Si , si , ja esta . Al mati havia conseguit el titol de Divemaster i per la tarda començava a treballar , d'aixo s'en diu un bon "Timing" .
En arribar a , vaig parlar per primer cop amb en Luigui desde que el van fer fora i em va dir que ell no habia fet res , i que no en volia saber res de Punta Dive .
Pero quan em va explicar la seva historia , no me'l vaig acabar de creure del tot .
Be, ara resulta que vol marxar a la seva illa Curasao , no se quan trigara pero se'l veu bastant decidit .
El Luigui xixaraxero i rialler que havia conegut ja no existia .
Jo tambe estava pensant d'anar a buscar una casa una mica mes aprop del meu kurro i a mes ames si en Luigui s'envà , " yo no me quedo ni por un momento con la Sepi" , una persona , que nomes sap parlar d'ella mateixa , egocentrista a mes no poder .
Despres d'invadir tots els calaixos del menjador , la mevera i reformar tota la casa i el pati al seu gust , encara va donant- pel cul als demenes perque ella s'aburreix .
I el que toca mes els collons, és que desde que va arribar he sigut amable , considerat , educat , he escoltat totes les seves histories pacientment , la animat quan es sentia malament , fins hi tot la he abraçat per consolar-la quan plorava i la tia no es digna ni ha saber res de la teva vida ho com et van les coses i encara es molesta quan el luigui i jo parlem en español quan ella parla tot el dia amb holandes amb el Luigui , es algo digne d'estudi . Yo , yo i yo .
La veritat que em te els collons bastant inflats , si no fos tan amiga del Luigui ja li hauria dit un parell de coses , pero bueno , agunatarem una mica mes .
Dons ja veieu que mogudeta que estava la cosa .
No sabria dir del cert, que o quan passara , pero de ben segur que els canvis no habien acabat .
¡ Aixo ja sembla un telenovela !
Una dedicacio especial a les persones que s'ho haguin lleguit d'una sola vegada .
Tu si que vales ! XP .
