El norte, para los esquimales

Durant els últims dies poca cosa faríem. Viatjar molt amb la flago. Desprès de fugir d’aquell poble on no ens estimaven, vam pujar per la carretera fins que al fer-se fosc trobaríem un RV park , (càmping per vehicles recreatius) on poder concertar-se a la corrent, rentar la roba, dutxa calenteta i per suposat buidar els tancs amb aigua bruta i caques . No estàvem acostumats a tant de luxe per un mòdic preu de 30$ la nit.

El matí següent marxaríem de Prince Geroge, on es trobava el park, cap a Chetwynd situat 300 km mes al nord. Un poble famós per el campionat internacional d’escultures tallades a moto serra. De camí una paradeta per estirar les cames a una de les milers cascades que hi ha per aquí.

Aquell dia era el Remember’s Day, el dia de el veterano!!!

Dia festiu al Canada i a la radio no paraven de menjar el coco a la peña, fins i tot vam pillar un moment que feien 2 minuts de silenci a totes les emissores de la radio.

Un cop a Chetwynd, vam poder comprovar el perquè era tant conegut un poble tant petit.

Realment estaven molt currades. Dignes d’un museu. Les hi havia per tot el poble. Aquí hi ha una selecció de les que més ens van agradar.

Aquella nit dormiríem en el pàrquing d’un hotel on ens deixarien connectar-nos a la corrent per 10$. Cosa indispensable si no vols que es congelin els dipòsits de la furgoneta degut a les baixes temperatures de la zona.

Al matí següent, voldríem arribar a unes altres cascades que estaven en un parc nacional però que per arribar-hi tindríem que fer 45km en una carretera de grava. No sabíem on en ficàvem.

Al principi tot anava força bé, però al passar uns 20km la cosa es va anar complicant. El camí sec s’ompliria de neu obligant-te a seguir unes roderes ja marcades. De tindre que passar ocasionalment algunes clapes de gel, el gel s’apoderava del total de la carretera. Una parada en mig d’aquesta i meditació. Mai havíem vist tant de gel a la carretera. Vam decidir que no valia la pena continuar i vam donar la volta quan quedaven uns escassos 10 km.

To another thing butterfly!!

Com a premi de consolació vam parar a les Teepee Falls, que quedaven de camí a Dawson Creek. Una caminadeta d’uns 3km per sobre la neu i arribaríem a uns acantilats des de els quals podíem observar el riu Murray i les avanç esmentades cascades.

Per avui ja podíem plegar. Després d’alguna dificultat per treure la furgoneta d’on l’havia aparcat el Qbito, la carretera ens portaria fins a un RV Park que vam trobar obert ( en aquesta època de l’any gairebé tots estan tancats ). No l’havíem vist a cap guia i un cop allà vam especular el perquè. Una senyora amb rul·los al seu cabell tenyit i un vestit bastant inadequat per a la seva edat ens va atendre. Quan esmentava els serveis dels que disposava el park, ens diria que si ens volíem dutxar hauríem de fer servir la dutxa de casa seva. Menut espectacle. La casa d’una senyora deborahombres amb teles de leopardo per tot el bany i aparells de gimnàstica per tota la sala d’estar que si els feia servir no li donaven gaire bon resultat.

On ens em fotut?¿?¿?¿?

Al despertar-nos ens vam acostar a Dawson Creek a veure les quatre coses que s’han de veure allà. La milla 0 de l’Alaska Highway ( construïda durant la segona guerra mundial ) i l’Art Gallery ( no sabem ven bé que es però és un edifici molt curiós ).

La veritat és que ja estàvem farts de que el dia comencés a les 8 i acabés a les 4 de la tarda i haver de conduir una eternitat per a fer una visita molt curta.

Així que, cap el sud!!! A per els grans parcs nacionals, el gran tresor de Canadà.